dimarts, de març 20, 2012

Immer noch Sturm (Still storming)


L'artista alemany Peter Piller exposa a la galeria ProjecteSD de Barcelona, fotos en blanc i negre de temporals. Son estranys paisatges que podrien semblar muntanyosos, serres amb alguns cims nevats. Però de fet son fotografies d'onades gegants, i el que semblava neu és l'escuma de les crestes en ple temporal. El fruit d'aquests temporals són onades perfectes per surfejar a milers de kilòmetres de distància d'on s'han creat. Jo aquesta fotografía la titularia " la fàbrica d'onades".

dijous, de març 08, 2012

LAIRD HAMILTON


Avui he assistit a la xerrada d'en Laird Hamilton al Global Sports Forum de Barcelona. Com no, assentat a primera fila. Ha estat interessantissima. Era curiós veure un paio com ell, amb xancletes, enmig de gent amb americana i corbata. A modo de resum m'he quedat en que:
-La seva familia están acostumats a viure segons la metereologia. El mar, el vent, la pluja,... és algo molt natural per els seus fills.
-Té amics de més de 80 anys que encara surfejen.
-El surf et fa decidir a on vius.
-El surf et fa decidir a on viatges.
-El surf et fa entendre el món i les seves característiques segons punt de vista del mar i les onades.
-El surf et marca la teva agenda d'activitats.
-L'adrenalina d'agafar grans onades és la mateixa que la dels pilots de MotoGP (molt bona comparació!!)
-Es poden classificar les onades tal i com es poden classificar els gossos: N'hi ha de grans i mansos i de petits i perillossos. Hem vist una foto de Teahupoo amb Tow-in i li han preguntat quin gos era, ha dit que no gaire gran, un rotwailer, però amb dobla dentadura (ja,ja,ja).
- A Hawaii, ell era considerat un blanc molt blanc fisicament, però com a persona era un d'ells, un "marrò".
-A l'aigua tots som iguals i el respecte t'el guanyes per les teves habilitats. A ell el van acceptar els hawaiians per el que era capaç de fer.
-Viure el mar, o sigui, ser un "waterman" (navegar, surfejar, bussejar,...) és un estil de vida. Plenament d'acord.
En fi, salvant molt les distàncies (...i el tamany de les onades), m'hi he sentit plenament identificat i ha estat inspirador

dilluns, de març 05, 2012

Ja,ja,ja...


L'Abraham m'ha enviat aquesta foto. Diu que és un escultura meva. Ja,ja,ja... no he parat de riure.
En un altre ordre de coses, fa molt que no entro tot i el récord de 15 dies surfejats els 2 primers mesos de l'any. Avui el mar havia d'entrar a les 7:00. S'ha retrassat i fins a les 12:00 no ha pujat. Massa tard, tenia molta feina.