26 Desembre 2008 !!

Més imatges del super temporal del passat dia de St. Esteve. A part de la multitud de videos que hi ha a youtube, aquesta foto del Port Marina de Palamós (casa del Mastegot) il-lustra molt bé el "festival" que es va muntar. La foto me l'ha passada en Lluis Trujols, per demostrar-me que les seves faroles están a prova de temporal. En aquesta zona del port es va mig desmuntar l'escullera, 2 cotxes varen anar a parar a l'aigua i algunes embarcacions es van enfonsar. Antològic !!!! Aquesta foto s'ha de guardar perque és una d'aquestes per ensenyar als nets, doncs aquest tipus de temporal es repeteix un cop cada 50 anys.

Garraf

Ho tenia tot programat. El dia abans ja havia deixat el cotxe a l'aeroport amb les planxes carregades i el neoprè. Segons les previsions, el dijous tenia d'haver-hi onades al sud de BCN. Si podia adelantar l'avió segur que podria posar-me a l'aigua. A més, ara tenim llum fins quasi bé les 7 de la tarda. A l'Aeroport de sortida vaig tenir 2 minuts per mirar les web cams. Aiguadolç estava a rebentar de gent. Per aquest vol era imperatiu el seient "1A". O sigui, finestra per controlar desde l'aire a on m'acabaria posant i primera fila per sortir ràpidament de l'avió. El viatje va ser mogut per el fort vent però jo content: a més vent=més onades !!! Un cop a terra, amb l'avió parat, l'hostessa va captar el meu nerviosisme i la meva pressa. Mentres esperavem que acostessin el finger -que tardava més del que és normal-, jo estava palplantat a la porta i ella em va dir amb un somriure "Tiene mucha prisa ? aún no ha terminado la jornada de trabajo ? no se preocupe, ahora mismo abriremos la puerta". Si sapigués la "reunió" important que tenia...

Vaig agafar el cotxe i directe cap al sud. Per el cap em ballaven varies opcions, Vallcarca, Aiguadolç...estava clar que aniria per les costes i no per els tunels. Era més lent però així controlava millor les opcions. Port Ginesta pintava bastant bé. El vent de l'Oest que ens havia dit que bufava el capità de l'avió abans d'aterrar, feia que les onades trenquessin molt netes. Potser hi havia 30 surfers a l'aigua. Massa gent i mal lloc per deixar el cotxe amb les claus amagades. Seguint la carretera vaig veure la següent possibilitat, Garraf. És un platja que només hi he entrat una vegada amb els 17 anys que fa que surfejo. Sorpresa !!! Només 2 persones a l'aigua i just quan hi passava un d'ells va agafar una dreta llarguíssima. No vaig tenir cap dubte. La webcam ja m'havia avisat de la multitud d'Aiguadolç. Vallcarca era una incognita però com que no tenia gaire temps...tocava Garraf !!! Seguint la tradició que m'he imposat aquest hivern, vaig entar a l'aigua sense guants ni escarpins. D'aquesta manera no perdo tant temps posant-me'ls i treient-los. A més a més, el fet de que els peus tinguin un contacte directa amb la tabla, em fa enrecordar de les sessions amb aigua més càlida que començarán a venir i això em dona molt bon rotllo. La contraonada que es genera amb l'impacte al penyassegat crea una especie "d'onada peregrina". Perillosa per navegar però boníssima per surfejar doncs la pared del take off és més alta que jo.

La sessió no cal que l'expliqui per no fer enveja. La conclusió si: amb previsió i organització pots regalar-te uns moments a la vida que son impagables !!!

P.S: Al marxar, foto de rigor amb la Blackberry. No és de la serie per que tenia pressa per anar a buscar el Gabriel.

Stoked !

L'entrada de fa dos dies del bloc de Niegà era sobre un nou llibre de surf publicat a Australia. Com que el contingut del llibre semblava interessant i divertit, no vaig tardar ni cinc minuts a contactar amb l'Anna Foix perque m'el busqués, el comprés i m'el donés quan viatji a Australia el proper Octubre. Ara sé segur que tinc de fer la visita de rigor a l'Anna, el Brock i el Zack...tinc d'anar a recollir el llibre !!!!

Aquesta entrada de Niegà m'ha donat la idea del tema d'aquesta setmana: la bibliografia de surf. Quant vaig començar a surfejar al 1992, a part de comprar tabla i neoprè,vaig començar a comprar i llegir tot el que s'em posava a tir sobre el surf. Volia apendre i ho volia fer ràpid, era com una febrada. El primer que vaig comprar varen ser revistes-estatals i extrangeres- doncs era les úniques publicacions que es podien trobar. Internet encara quedava lluny. Si més no, arrel del meu primer gran viatge de surf a California al 1994 va ser a on vaig descobrir un món nou en quant a llibres de surf. La meva estada allà va ser de 3 mesos, vivint en una furgo, surfejant cada dia, aprenent anglès i visitant els surf shops. Era en aquests establiments on trobava tot tipus de publicacions que servien per distreure'm les hores que no estava a l'aigua i per millorar la meva capacitat lectora amb aquest idioma. Vaig comprar tot tipus de llibres: d'historia, de tècnica, il-lustrats, guies d'onades i narrativa variada dins l'entorn del surf. La portada de llibre que adjunto en aquesta entrada és un dels molts que tinc a casa i he agafat a l'atzar. Aquest és de literatura fantàstica, doncs apareix una Deesa que sembla que té la veritat absoluta i guia a un noi -que està tan al-lucinat com estava jo en aquell moment- a trobar-se a si mateix a través del surf. O sigui, un relat una mica estrambòtic però que en el 1994 em va ajudar a entrar més en la "secta" surfera, a la que encara i estic enganxat !!! Si el voleu llegir segur que el trobeu a amazon.com.

La Màxima Expresió de Dark Rock Beach

La foto val la pena. La va fer la meva sogra fa uns quants anys. Series enormes d'un temporal de llevant, glassy i sense ningú a l'aigua. La platja de la Fosca té aquestes sorpreses. Quant el fons està bé, surten unes dretes molt bones.M'en recordo de la setmana santa de fa uns 6 anys que el Vila va trencar per el mig la tabla. Va ser un tall net. El llavi de l'onada, com si fós una guillotina, la va partir en dos troços. Estava més petit que en aquesta foto però poc li faltava. la foto és tan bona que potser hauré de pensar a cambiar-la per la que tinc a l'encapçalament del bloc. La que ara hi ha té la gràcia de les 2 aletes de dofí però no és ni a la Fosca ni al Mediterrani...és a Laguna Beach a California.

P.D: He vist que el Neocounter considera Europa un pais (¿?) que estrany !!!

Països a on he navegat

Com a continuació de l'entrada de països a on havia surfejat, al ser aquest un bloc de mar, he fet l'exercici de veure a quins països he navegat. Considero "navegació" el fet de desplaçar-se a través del medi aquatic (mar, llac, riu...)amb qualsevol artilugi flotant, sense tenir en compte el mitjà de propulsió (motor, rems, vela,...). Per tant, té tanta valideç el pedaló que amb la familia llogàvem a Garmish Parternkirschen durant les vacances d'estiu als Alps bavaresos com el ferry que vaig agafar a Canadà per anar a fins Vancouver island (amb avistament de balenes orques incluides !!!). També he contat les barquetes a rems que haviem llogat amb els pares de petits per els llacs dels parcs a Anglaterra, la barca elèctrica amb l'Anna per el Canal de Midi o el veler que vàrem llogar a Sausalito per experimentar el fort vent i corrents que s'enfrontaven els presoners d'Alcatraz a la badia de San Francisco. La més autèntica crec que va ser la "patera"-doncs la construcció era igual que les que surten a la tele- que haviem d'agafar a Senegal per anar fins a la illa de n'gor a on teniem la casa llogada amb en Vila, al costat d'una dreta mítica (la de la película "the endless summer"). També tinc un bon record de la navegació amb làser a Qatar o de les navegacions Patagòniques, amb windsurf a plè hivern a la "Laguna de la Zeta", amb semi-rígida al Nahuel Huappi, al llac Futalaufquen o a la latitud més alta a on m'he embarcat, a Usuhaia.

Sé que no em puc queixar però està clar que de moment no em conformo amb el que he fet fins ara. El Mediterrani a vela el conec poc (Costa Brava, Balears, Sardenya, Córsega, Capri i Croacia). Em falta Tunissia, Grècia, Sicília, Malta, Turquia,... Per no parlar del Càrib. La de illes que hi ha que sé que tinc d'anar-hi navegant algún dia. El canal de Panamà és un clàssic que sé que no em puc perdre, com el Mar de Cortés a Baja California, les illes Galàpagos, Polinesia... El Mar Roig, tot i els pirates no és un mal destí i una bona ruta cap el Canal de Suez. En resum, de moment ja tinc el títol de Capità i un veler. Només faltarà trobar temps i quorum de la familia. Res que no sigui possible.

MONTGAT 1993

Posant una mica d'ordre a casa he trobat aquesta foto, xula no? No he tingut cap dubte en que seria l'entrada del bloc d'aquesta setmana. La qualitat de la foto no és molt bona, doncs ja té 16 anys. La vaig fer jo mateix amb una càmera aquatica d'aquestes de fer servir i tirar(...o millor reciclar ?). La tabla era un regal dels meus pares per els meus 25 anys. La van fer shapejar expressament per mi i al costat d'on hi ha escrites les mides deia "Per mots anys Pau Serracanta. 25 anys".Va ser la meva segona tabla de surf i la primera que vaig poder estrenar jo mateix. En aquell temps la meva economia personal no és que fós molt bona. De fet, la primera tabla recordo que la vaig comprar de segona má, a un fotògraf Peruà que vivia a Barcelona i em va costar 10.000 pessetes (funda inclosa !!!!).

La tabla de la foto era una Full& Cas encarregada al Paco del Tac Tic. Dic "era" perque al cap de 3 anys me la van robar a Hossegor. Em vaig quedar sense tabla i amb un disgust ben gran.

Per la direcció del mar (S/SO) està clar que Castelldefels o Sitges segur que aquell dia deuria estar més gran. Tanmateix, quant vaig fer aquesta foto tot just feia un any que surfejava i per mi les platjes de referencia eren Montgat i la Barceloneta. De fet, encara no havia descobert les excel-lencies surferes de la comarca del Garraf.

Després d'aquest dia mai més he fet cap foto aquatica fent surf. La veritat és que el resultat no está malament. Algun dia mi hauré de tornar a posar, a fer fotos o a filmar amb aquestes noves càmeres subjectives que están tan de moda perque els amateurs filmem les nostres activitats d'esports extrems!!!

P.D: Confesso que he quedat gratament sorprès dels seguidors del bloc,en quant a nombre de persones així com de la difusió internacional que té (5 països en 3 continents !!!!!). Tenint en compte que el bloc és en català, ara que la Generalitat està obrint "Embaixades"a tants països estic per parlar amb el tripartit a veure si s'estiren una mica i em subvencionen per la meva contribució a la "PROMOCIÓ INTERNACIONAL DE LA LLENGUA CATALANA". Bona idea, no ? Amb la pasta que tregui prometo reportatge (...en Català) desde Hawaii :-))

Països on he surfejat

Donant voltes per diferents blocs de surf vaig trobar una pàgina web molt interessant dedicada als viatjes (http://www.travbuddy.com/). En ella hi havia la possibilitat de crear el teu propi mapa del món, marcant tots els països que havies visitat. Com que per la meva feina no paro quiet, vaig mirar per curiositat a quants països havia estat i la veritat és que tampoc son tants, només el 27% dels existents. Això vol dir que molts els repeteixo !! Tanmateix, com que aquest bloc tracta de surf i mar, he fet l'exercici dels països on he surfejat. El resultat és el que s'adjunta. N'hi ha alguns d'exòtics, com Senegal o Marroc. Altres que podriem dir "clàssics", com USA o Australia. Si més no, omplint el mapa m'he anat adonant de la quantitat de països que tinc constancia que tenen bones onades i que m'agradaria anar-hi algún dia. En una propera entrada posaré aquest mapa de futurs viatjes de surf...com una mena de carta als reis. A veure si em porto bé i els reis m'ho regalen !!