Avui he assistit a la xerrada d'en Laird Hamilton al Global Sports Forum de Barcelona. Com no, assentat a primera fila. Ha estat interessantissima. Era curiós veure un paio com ell, amb xancletes, enmig de gent amb americana i corbata. A modo de resum m'he quedat en que:
-La seva familia están acostumats a viure segons la metereologia. El mar, el vent, la pluja,... és algo molt natural per els seus fills.
-Té amics de més de 80 anys que encara surfejen.
-El surf et fa decidir a on vius.
-El surf et fa decidir a on viatges.
-El surf et fa entendre el món i les seves característiques segons punt de vista del mar i les onades.
-El surf et marca la teva agenda d'activitats.
-L'adrenalina d'agafar grans onades és la mateixa que la dels pilots de MotoGP (molt bona comparació!!)
-Es poden classificar les onades tal i com es poden classificar els gossos: N'hi ha de grans i mansos i de petits i perillossos. Hem vist una foto de Teahupoo amb Tow-in i li han preguntat quin gos era, ha dit que no gaire gran, un rotwailer, però amb dobla dentadura (ja,ja,ja).
- A Hawaii, ell era considerat un blanc molt blanc fisicament, però com a persona era un d'ells, un "marrò".
-A l'aigua tots som iguals i el respecte t'el guanyes per les teves habilitats. A ell el van acceptar els hawaiians per el que era capaç de fer.
-Viure el mar, o sigui, ser un "waterman" (navegar, surfejar, bussejar,...) és un estil de vida. Plenament d'acord.
En fi, salvant molt les distàncies (...i el tamany de les onades), m'hi he sentit plenament identificat i ha estat inspirador
