divendres, d’octubre 31, 2008

INSOMNI

Avui el Gabriel s'ha llevat a les 6:15. Imagino que encara li deu afectar el canvi d'hora del dissabte passat, doncs no és normal. L'he pogut convèncer que tornés a dormir i en 10 minuts ha quedat ben fregit. El que no he pogut convèncer és a mi mateix, i per més que ho he intentat, l'insomni que arrossego desde fa temps no m'ha permès aclucar ull. La veritat és que mantenir-me despert no se m'ha fet gens pesat, doncs avui és un d'aquests dies en que com que sé que hi ha onades, tinc aquell nerviossisme i pessigolleig a la panxa (potser és això la causa del meu insomni ¿?) perque just quan claregi m'aniré directament a l'aigua. En aquest moment de tranquilitat és quan penses que afortunats que som els que vivim a Barcelona, doncs només amb 15 minuts de cotxe desde casa, sé que puc trobar bones onades, amb dutxes a la platja... però els pensaments també m'han fet anar a aquell racó de pesimisme que tenim a la ment i m'he enrecordat del projecte que té el nostre Ajuntament "progresista", de "verds"de pa sucat amb oli, per eliminar totes les onades del nostre litoral. És aquesta una altre raó del meu insomni ? no ho sé, però si que puc prometre que la rabia que em genera no em deixa tranquil. Tot esperant que comencés a clarejar he mirat alguns videos de surf al youtube. He sel-leccionat el link d'aquí sota, on s'aprecia el que ens perderem d'aquí poc a Barcelona.

http://es.youtube.com/watch?v=Uyti6UiADMQ

No m'extenc més, ja ha clarejat i m'en vaig de pet a l'aigua a disfrutar del que encara ens queda !!!

dissabte, d’octubre 25, 2008

NAVEGADES D'HIVERN


Mirant sempre tot amb optimisme, em considero afortunat que just a punt de començar l'hivern s'acaben els GP's i per tant ja no treballaré els caps de setmana. Quina sort !!!! doncs s'ens dubte, a l'hivern, és quan tenim millors onades al Mediterrani. També és una estació fantàstica per navegar. Després de les llargues estades al mar durant les vacances d'estiu, i d'un parentesi de poc veler-doncs he tingut tota una serie de GP's for d'Europa- a l'hivern sempre he fet navegades molt autèntiques.

Al 2004, el cap de setmana després del GP de Valencia, vaig agafar el Mastegot II i juntament amb en Ferrán i en Toti varem sortir un divendres al vespre desde Palamós cap a Fornells (Menorca). Ben abrigats per el fred, vàrem gaudir d'una nit impresionant. Teniem una esplendida lluna plena, poc vent i just vàrem deixar la protecció de la costa Catalana i varem entrar en la finestra del Golf de Lleó, van aparèixer unes onades majestuoses de Nord, tipus oceàniques, que ens varen marcar el ritme de tota la nit. El veler es va quedar a Menorca i el vaig tornar la setmana següent, amb el Sergi. La sortida que varem fer a negra nit de la badia de Fornells, veient només la llum del far del Cap de Cavalleria i entrant poc a poc a una foscor inquietant, també és d'aquestes imatges que et queden grabades per sempre. Quins records...

La foto que il-lustra aquesta entrada me la va passar el Ricard fa dos dies. Va ser la travessa de Platja d'Aro a Barcelona del Febrer del 2005 amb el Oceanis 361 Etnog I d'en Ricard. El fred que feia es pot apreciar per lo abrigats que anàvem. El que no es veu és que jo anava amb la cama tiesa, amb una fèdula de protecció que me l'inmobilitzava perque m'havia malmès els lligaments del genoll esquiant. Vam gaudir del luxe de navegar per el Mediterrani sense veure cap altre veler. A estones va ploure però protegits per el bimini ens ho vàrem passar molt bé.

Jo que em conec, si estic escrivint això és perque tinc ganes d'agafar el veler i escapar del ritme frenètic de terra. Prometo publicar reportatge.

dijous, d’octubre 16, 2008

SALAMAT DATANG KE MALAYSIA

Benvinguts a Malaysia !!! És la traducció al català d'aquesta entrada del bloc. Per mi, aquesta és una de les entrades més interessants, doncs en aquest país hi ha histories relacionades amb el món marí -raó principal d'aquest bloc-que son molt interessants. Per la part de navegació a vela, cal dir que l'estret que separa Malaysia i Indonessia és una de les zones amb més pirates del món. És el famós estret de Malaka, ruta obligada per milers de vaixells que van d'orient cap a occident. No són precisament pirates folklòrics com en Sandokan-per cert, era de Malaysia-, si no reals, de carn i ossos, capaços d'assaltar mercants sencers. Abans d'arribar a Kuala Lumpur he fet escala a Singapur, i mirant per la finestra de l'avió hi havia -sense exagerar-quasi un centenar de mercants i petrolers fondejats. Res a veure amb els 4 o 5 que sempre hi ha davant del port de Barcelona. Però bé, intentant lligar el tema dels pirates que aprofiten l'efecte embut de l'Estret de Malaka amb el surf, el que puc afirmar és que si es tracta d'un estret...poques onades hi ha !!! Al ser tan "estret", fa que la força del vent aplicada sobre la superficie del mar, al no tenir gaire recorregut, difícilment pugui crear grans onades. És el que tècnicament es coneix com a "Fetch". Aquí, n'hi ha ben poc. Totes les onades de l'oceà Índic arriben a les platges d'Indonessia, que fa de tap a la costa de Malaysia.


Si més no, la motivació per agafar unes onadetes amb una temperatura ambient d'uns 30º i de l'aigua a 27º la tinc ben present. Desde l'any passat, ja vaig veure que hi havia una solució, i no pas gaire lluny del circuit. Es tracta del S U N W A Y L A G O O N R E S O R T !!!!!!!(http://www.sunwaylagoon.com/). Si, si, el nom s'ha de llegir cridant fort i amb certa pompa per exaltar la horterada del que estraca aquest lloc. Entre les múltiples activitats que aquest parc ofereix a turistes aburrits a Malaysia-aquesta instal-lació va rebre el premi a la millor atracció turística del país- hi ha...una piscina d'ONADES ARTIFICIALS !!!! l'any passat ja tenia coneixament d'aquest parc hi havia vist algun video a youtube. Volia anar-hi sortint del circuit però tancaven a les 6 de la tarda, una hora en que precisament estic en plena efervesencia de feina amb Europa, doncs per la diferencia horaria fa que siguin les 12 del migdia al vell continent. Però aquest any no em volia perdre l'experiencia i tan bon punt he aterrat a Kuala Lumpur he anat a cambiar-me a l'hotel, m'he trobat amb en Ferrán, hem demanat indicacions de com arribar i amb el Protón de lloguer ens hem embolicat una bona estona en el tràfic d'autopistes fins que ho hem trobat- i sense GPS !!!-. Un cop allà , hem anat directament a la guixeta a preguntar que haviem de fer per apuntar-nos a l'activiat de surf i ens han dit que aquesta activitat només es feia els caps de setmana. Si voliem surfejar avui dijous, haviem de llogar la piscina a nivell particular. Jo ja n'era conscient que es podia llogar amb aquesta modalitat, doncs abans de viatjar vaig llegir-ho a la web http://www.nomadsurfers.com/. Tancar la piscina per nosaltres sols no és que fos barat (1.200 Malaysian Ringgits=250 Euros la hora) però estavem convençuts que l'ocasió s'ho mereixia. Quan a la noia de la guixeta l'hi hem confirmat que voliem llogar la piscina per nosaltres sols no s'ho creia, es pensava que estavem de broma. Tanmateix, quan li hem mostrat la targeta de crèdit ha vist que la nostra proposició era molt seriosa. Ens han dit que cap problema, l'únic que haviem d'esperar uns 45 minuts a que buidessin la piscina de turistes. Aquest temps ens ha servit peque el Ferrán es comprés una samarreta per poder-la mullar i protegir-se del sol a mode de lycra-jo ja portava la lycra de Barcelona doncs sabia a que venia..-. També hem comprat crema protectora i hem llogat les fantàstiques minimalibús de foam. Tables de fibra no en tenien, si la volies te l'havies de portar de casa. A la hora convinguda, hem anat a la platja de la picina -amb sorra i palmeres!!!- , hem saludat als tres salvavides que vigilarien que el Ferrán i jo no ens ofeguessim i també serien els responsables de que no entrés cap turista despistat a l'aigua. La veritat és que la instal-lació era bastant impresionant. Una piscina de 130 m de llarg per 20 m d'ample al lloc on es creaven les onades. Després, la piscina s'anava eixamplant fins a uns 60 m. L'onada la creaven 12 bombes hidràuliques que lliuraven litres i litres d'aigua a través d'unes comportes. La mida de la onada era entre 1/4m i 1/2m, glassy, començant amb triangle que obria a dreta i esquerra. Entre 2,40 minuts i 3,20 minuts és el que haviem d'esperar perque una sirena ens avisés que venia l'onada. Quant aquesta venia s'havia de remar molt fort i...a surfejar !!!! He tret el leash de la tabla per que no em frenés a l'arrosegar-lo per l'aigua i per tan guanyar més velocitat.



Quan em parava a pensar el que estavem fent, la veritat és que creia que tot era una mica surrealista, doncs per començar, aquest parc està envoltat de grans edificis. El públic femení, al ser Malaysia un país musulmà, anava completament tapat (per banyar-se !!!), Per amentizar la nostra sessió surfera, els responsables del parc han tingut la cortesia de cambiar la música maquinorra de la megafonia i posar els Beach Boys !!! A tot això, s'hi havia d'afegir una colla de turistes que els salvavides no els hi deixaven posar un peu a l'aigua -doncs la piscina era només per nosaltres- i que cada onada que agafavem ens feien fotos. He perdut les 2 primeres onades doncs no remava prou fort i estava massa endarrera de la tabla. Però un cop he après de que anava el tema, he agafat un total de 21 onades. Aquesta quantitat dividit per 250 Euros surt a uns 11,9 Euros l'onada-deu n'hi dó-. Està clar que aquesta sesió, tot i no ser en el mar, la puc contar com a dia vàlid de surf en el meu compte particular, doncs he agafat un mínim de 3 onades i la qualitat era millor que algunes sessions birries al Bogatell. El preu és car -imagino que jugar a Golf a Pebble Beach ho és molt més de car!!- però qui no està content és perque no vol. Contant avui, aquest any ja porto 54 dies de surf. Aquesta quantitat, multiplicada per 250 Euros hem dona el total de 13.500 Euros !!! Això seria si cada dia només hagués fet surf una hora, però com que la realitat és que un mitja de 2 hores el dia és vàlida, estariem parlant de 27.000 Euros !!! Conclusió, amb aquestes xifres i tenint en compte que tots els dies que he fet surf han estat al mar i per tan gratís...com segueixi així m'acabaré forrant i ni crisis ni punyetes !!!!! Quin xollo això del surf al mar !!! :-) Millor que no se n'enterin els polítics.





En Ferran, que és principiant, s'ha aixecat en unes 4 onades. No està gens malament. Cal a dir que les condicions eren perfectes, aigua calenta, sense ningú molestant, la sirena t'avisava per les onades...ideal per aprendre !!!





He provat de fer una llista d'avantatges i inconvenients d'una onada articicial respecte una de natural. Si en voleu afegir podeu incloure-ho en els vostres comentaris:





Avantages d'onada artificial:

.24 hores per 7 dies a la setmana. Sempre hi ha onades


.Glassy tot el dia, no li afecta els vents tèrmics

.No hi ha corrent

.No cal buscar canal d'entrada

.Cada onada és igual i et permet concentrar-te amb la tècnica


.Pots escoltar música mentres esperes l'onada


.Una sirena t'avisa quan vé l'onada bona


. No has de dessalar el material al acabar


.Pots calcular exactament quantes onades vols agafar amb un temps determinat


. No hi ha risc de taurons, ni algues que s'enganxen al leash


.No et talles els peus amb el coral o roques


Els inconvenients son:


.És carissim i la veritat, pagar per fer surf no mola gens


. La música si la tries tu pot estar bé, però, i si et posen l'últim CD de la Pantoja ?


.Com es dilueixen els pipis de tots els turistes que s'han banyat a la piscina ?


. Mai podrás gaudir d'un paisatge idílic, com per exemple, posta de sol al mar en una "evening session"


.Onada curta, amb poca força i sense tubo



.És antiecològic ja que fa falta energia per crear l'onada


.Imagino que després d'unes 5 sessions es torna una rutina i aburriment



Jo, definitivament, em quedo amb les onades naturals. L' artificial només la vull per moments de desesperació, quan necessites un "xute" de surf i no trobes onades per enlloc.


Les fotos de dretes i esquerres i els 2 videos que he inclòs il-lustren l'experiencia, s'ens dubte, inolvidable.



video video

dilluns, d’octubre 13, 2008

50 DIES DE SURF !!!!


El passat divendres vaig arribar a un total de 50 dies surfejats durant aquest any. La veritat, per el tipus de vida que porto (familia, viatges, treballar els caps de setmana,...) no em puc queixar. És questió d'organitzar-se i trobar el lloc i el moment per tenir una sessió. La del passat divendres va ser a la tarda, a la platja de la nova Mar Bella, a Barcelona. La serie era de 1/2m passat i una mica tocat de vent. Repassant de memoria quins han estat els dies de surf aquest any, penso que cal fer una distinció entre els de casa-vull dir a Catalunya- i els de fora. Dels de casa n'he tingut de tots colors, desde fer surf a la platja del Prat de Llobregat tot just sortint de l'Aeroport després d'arribar de viatge, a fer surf a les 6:30 del matí a la platja del Bogatell abans d'anar cap a l'Aeroport per un vol transoceànic, els dies mítics a La Fosca o algun clàssic a l'espigó de Masnou. Dels de fora de Catalunya, aquest any he surfejat a Marroc (cap d'any), California (2 vegades, per el GP USA i per un viatge de feina) i Australia (GP Australia).

Si penso quina ha sigut la sessió més memorable, s'ens dubte em quedo amb la de Marroc el 1 de Gener. La sessió va ser a Killers, una dreta que trencava glassy amb 1m 1/2 la serie i només 5 persones a l'aigua, feia sol, uns 21º de temperatura ambient i l'aigua deuria estar sobre els 16º/17º, amb neopré 3/2 mm i sense escarpins. La foto que encapçala aquest article és Killers.

Si més no, la majoria de sessions han estat al Mediterrani. D'aquestes, tinc dubte de quina ha estat la millor. Per tamany, em quedo amb el dia passat Reis a l'espigó de Masnou. Obria una esquerra perfecte, de 1m 1/2 la serie. Llàstima però que hi havia massa gent a l'aigua. L'Altre sessió bona la tinc ben fresca a la ment, ja que va ser ahir al matí a La Fosca. Hi havia un mar de llevant que conforme passaven les hores anava pujant. Al final, la serie tenia 1m ben bò i com que tot estava enboirat no hi havia res de vent. Els fons estaven perfectes i sortia una dreta que acabava a tocar a la roca fosca que era un festival. Fins i tot vaig provar de fer algun aerial !!! evidentment, no va sortir res que si assemblés, doncs la tabla anava per una banda i jo cap a l'altre.
Ha estat un bon cap de setmana, doncs al dissabte varem trobar-nos a l'aigua el Marc Saurina, el Lluis Trujols i fins i tot en Ricard, que va arribar amb el veler, el va fondejar una mica endins perque no l'hi afectessin les onades i es va posar a l'aigua amb una longboard. La foto que he incluit serveix de testimoni.


Pensant-hi bé, el que més m'agrada és surfejar a casa, i quan parlo de casa em refereixo a La Fosca. Puc entrar a l'aigua per les roques, just a sota de Casa (foto de sota, que va fer en Ricard el dissabte a la tarda), cambio de tabla cada cop que em convé, em puc dutxar al garatge, desde l'aigua puc controlar com es desperta la familia i em surten a saludar amb pijama des del balcó,...
Bé, encara queden uns quants dies abans de que acabi l'any i sembla que aquesta tardor está siguent molt bona al Mediterrani, espero arribar al menys als 60 dies !!!






dimecres, d’octubre 08, 2008

JAPÓ 1995


Esperant de poder rependre les meves activitats al mar -les previsions semblen bones per el surf aquest cap de setmana !!!-m'ha semblat bona idea incloure alguna entrada històrica al bloc. En aquest cas, es tracta del meu primer viatge a Japó que vaig fer el segle passat (això sona molt fort !!!). Concretament a l'any 1995. Jo en aquell moment treballava a la ONCE per el tema d'esport Paralímpic. Era el Director Tècnic adjunt de la Federació Internacional d'Esportistes Cecs i presidia el Comité d'Esquí Alpí. Al més de Novembre, va coincidir que l'Assamblea General del Comité Paralímpic Internacional es cel-lebrava durant tres dies a Tokyo. Seguidament, després d'un dia que quedava lliure, els representants tècnics viatjavem fins a Nagano per fer l'inspecció de les instal-lacions Olímpiques dels jocs d'hivern del 1998. Com que a mi ja m'havia agafat la febre del surf desde feia tres anys, vaig pensar que durant aquest dia lliure, per no quedar-me per Tokyo-doncs mai m'han agradat les grans ciutats-, podia anar a descobrir com era el surf en aquesta part del món. El meu bon amic Vila, que ja havia visitat Japó prèviament, arrel de la relació sentimental que mantenia amb una noia d'aquell país -La Fusae Okada-, m'havia dit que no gaire lluny de Tokyo, cap al sud, hi havia una ciutat costera, on es podien visitar alguns temples i on es feia surf. El lloc en concret es deia "Kamakura", un nom de per si molt exòtic. Si jo m'hagués d'imaginar el tipo d'onada per la contundencia del nom, repeteixo, " K A M A K U R A ", estariem parlant d'una d'aquelles onades gegants, mítiques, ...al estil de MAVERICK'S al nord de California. Doncs quina va ser la meva sorpresa quan vaig baixar del tren i vaig arribar a la platja. La foto que he incluit parla per si sola... d'onada gegant res de res. La serie tardava uns 10 minuts i quant arribava com a molt era de 1/4 de m. Però el més sorprenent de tot no era el tamany de l'onada, de ben segur que amb una bona previsió metereològica podria haver trobat onades molt més grans. Jo havia vist un video del Campionat del Món de surf al Japó, a la platja de Chiba, i deu n'hi dó el tamany !! El que més em va sorprendre de K A M A K U RA van ser els centenars de japonesos que s'estaven esperant a l'aigua per agafar tots a la vegada les mini onades que arribaven. Amb l'exquisita educació i cerimoniositat que tenen els Japonesos, de ben segur que el fet de que entre tots ells es saltessin les onades no es generava cap tipus de violencia a l'aigua. La foto que he inclòs parla per si sola. Si aneu resseguint la linia de caps que es veuen a l'aigua veure que son centenars !!! No em d'oblidar que al Japó hi viuen 120 Milions de persones. Sigui com sigui, està clar que aquesta foto era una premonició del que reportava ahir el Felip Verger en el seu bloc desde Bali (Indonesia). Si ho voleu saber, entreu a http://183de365.blogspot.com/ .

divendres, d’octubre 03, 2008

PHILIP ISLAND 2



Avui divendres de GP havia d'estar sens falta a les 9 al circuit: Per tant, si volia tenir la meva sessió diaria ja em podia espavilar. M'he llevat a les 6:30 del matí (el sol surt a 3/4 de 6) i s'ha complert allò de que "quien madruga dios le ayuda". Hi havia un sol esplèndid i vent del nord....ahaaaa !!!!! Això volia dir vent terral i onades glassy !!! Les previsions eren que baixés el mar. He mirat "smith beach" i estava petitet, de 1/4 a 1/2 m que trencava en barra. He anat ràpidament cap a "Anzacs beach", i està clar que hi havia més surfistes que havien pensat el mateix que jo. A es 7:15 hi havia 7 persones a l'aigua. Això volia dir que sumant-m'hi jo sortia un percentatge d'atac de tauró del 12,5%. Parlant amb plata, "una mariconada" !!!!! He entrat a l'aigua per un canal que hi havia entre 2 onades i he anat directament a buscar una dreta de 1m que trencava glassy perfecte. El take off era molt ràpid i una mica complicat però un cop posat a l'onada era bufar i fer ampolles. La temperatura ambient era de 13º, la mateixa que l'aigua. Més tard, quan he sortit de l'aigua el sol ja havia escalfat l'aire fins a 18ºi s'estava la mar de bé en el pàrking sense camisa. Abans d'anar el circuit he tornat el neopré, escarpins i tabla a en Richard de "Island Surf Shop". Ja hem quedat per l'any vinent, que serà una mica més tard i més entrada la primavera de l'hemisferi sud. La data de la carrera serà el 18 d'octubre. La foto del principi mostra les condicions d'avui. (recordo que si hi cliqueu a sobre s'amplien). La d'aquí sota mostra tota la platja de Woolamai fins al cap del mateix nom. Com es pot veure, está ben deserta, un luxe !!!!!

dijous, d’octubre 02, 2008

PHILIP ISLAND


Avui abans d'anar a treballar al circuit he fet totes les gestions prèvies per poder fer una sessió de surf a les gèlides aigües Philip Island. Aquest mar és l'Estret de Bass, que separa Australia de l'Illa de Tasmania. Philip island és una illa de 26kms de llarg per 9 d'ample i está unida a australia per un pont. L'illa és famosa per els seus animals salvatges: pinguins, koales, foques i més de 200 especies d'aus. Primer de tot he anat a buscar una tabla, neopré, escarpins i parafina, doncs com que viatjo molt lleuger d'equipatge i mai facturo, només tenia la licra. He anat al Surf shop del carrer principal de Cowes. La botiga s'anomena "Island" (no és que sigui gaire original el nom!!!). Allà m'han dit que no llogaven material però que podia anar a l'altre botiga que tenien al costat de "Smith Beach," que en Richard em llogaria el que fés falta i m'informaria de quina seria la millor platja per surfejar segons les condicions del mar d'avui. La dependenta m'ha donat molt amablament un plànol de l'illa a on hi ha marcades totes les platjes per fer surf. No m'ha costat gens de trobar la botiga i camelar-me a en Richard perque a part d'un Neopré i una tabla, també em llogués uns escarpins, doncs l'aigua del mar está a .....13º !!!! Rès a veure amb els 22º de Caloundra. Això que jo vingués de Barcelona li ha semblat molt exòtic i tot que no lloguen mai escarpins, me'ls ha deixat però demanat-me que els amagués perque no ho veiessin els altres clients que hi havia en aquell moment a la botiga...aquest el Richard és un bon tio !!!! Després sobre el plànol m'ha explicat totes les onades. M'ha dit que ahir havia estat un dia boníssim, amb vent terral (off shore) i onades d'uns 2m passats. Jo li he preguntat per l'onada més famosa de Philip Island, que s'anomena "Express Point", és una dreta llarguissima amb seccions tuberes. El Richard m'ha dit que avui no trencava bé. El vent (que venia del Sud ,on shore) estava trencant bastant totes les onades i a més a més el mar estava baixant respecte ahir. A l'ordinador de la botiga el Richard m'ha ensenyat a http://www.surfline.com/ les previsions per els propers dies. El mar hauria d'anar baixant fins Dissabte però després tornaria a pujar, esperant que Diumenge entrin uns bons 3m. El problema podria ser el vent. Segons les previsions, el Diumenge hauria de bufar un bon vendaval. El Richard m'ha comentat que amb aquesta previsió de vent, els pilots les passarán una mica canutes el dia de la carrera !!! Jo he pensat que el passat GP de Indianapolis segur que no. A Indy ens va visitar la cua de l'huracà IKE i qui les va passar canutes no només van ser els pilots...

El consell que m'ha donat és que un cop vist el panorama que teniem, el millor seria anar a "Smith Beach". Estaria més petit però més protegit del vent.Si volia més tamany, m'ha aconsellat d'anar directament al Cap Woolamai, la part més al sud de la illa, que está a només a 10 km i s'hi arribava per una carretera petita que resegueix la costa i permet veure altres onades surfejables. Com que he decidit que avui volia tamany, he mirat només per curiositat "Smith Beach" i he tirat directament cap a "Woolamai Beach". He fet una parada a "Surf Beach". Trencava una dreta que no pintava gens malament. El problema és que...no hi havia NINGÚ a l'aigua !!!! Bé, algú potser si, però aquest algú puc assegurar que prefereixo no compartir-hi MAI cap sessió de surf. Em refereixo als famosos taurons blancs que habiten aquestes aigües. No és que n'hagi vist cap pero tinc molt clar que fer surf sol no és una bona idea doncs en el cas de que hi hagi visita de tauró tens el 100% de possibilitats que et toqui a tu !!! Fent un exercici simple de cálcul de probabilitats, com més surfers hi hagi a l'aigua més difícil és que et toqui a tu la loteria !!! He continuat i just a l'inici de la zona de Woolamai hi habia una platja anomenada "Anzacs" (foto superior) que no pintava malament i hi havia 2 surfers a l'aigua. He aplicat ràpidament els meus coneixaments de matemàtiques i he vist que si jo entrava a l'aigua, les possibilitats de tenir "sorpresa" es reduien a un 33,3%. No m'ha semblat pas malament. M'he posat el neopré Rip Curl 4/3 que he llogat, els escarpins i he posat parafina a la tabla. La que he agafat és una 6'3 d'epoxi, marca blanca del surf shop "Island" i de ben segur fabricada en serie a Xina. (adjunto foto).


Hi havia uns 2m a la serie, amb molta força però per culpa de vent quant baixaves l'onada la tabla no parava de botar. El take off era molt ràpid i un cop dret agafaves una velocitat considerable. He agafat indistintament dretes i esquerres i després de 1h i 1/2 he sortit i he anat cap al circuit.

A la tarda he plegat a les 6 i he anat correns cap a "Smith beach" (foto inferior) abans de que es fes fosc (6:45). Aquesta platja está només a 3 minuts del circuit. Desde l'aigua fins i tot es poden veure les grues de les antenes de les càmeres on-board de les motos. Les onades eren més petites, amb 3/4 m a la série i també trencades per el vent. Hi quedaven 4 surfistes a l'aigua. N'he agafat unes quantes (dretes i esquerres) per acabar bé el dia.


Smith Beach

dimecres, d’octubre 01, 2008

KINGS BEACH

Avui el vent ha canviat de direcció 180º respecte ahir. Com que vé del nord hem buscat una onada que estigués protegida d'aquest vent. La el-lecció ha estat Kings Beach, a Caloundra. És la platja on tothom de Caloundra ha après a fer surf. Les escoles hi van per fer la classe de surf (és materia obligatoria !!!), i van les families,... L'onada és un beach break facil que obra dreta i esquerra. Avui la serie era de 1/2 m i he decidit posar-m'hi amb una mini malibú "Red Fin" d'un amic del Brock, l'Allen, que ens hem trobat a la platja. Ell ja havia fet la seva sessió i ja marxava. És una marca de tables barates que fabriquen a Xina, imagino que per això l'Allen me l'ha deixat sense problemes, si es trencava no passava res (adjunto foto). La sessió ha estat de 1 hora i 1/2. Després he anat cap a casa a recollir-ho tot i volar cap a Melbourne per anar al GP.