dimecres, de març 25, 2009

Revival California

Foto: Asilomar State Beach avui al matí


En un viatge amb una estada de menys de 48 hores a California, amb una agenda plena de reunions, és impossible posar-se a l'aigua. El que ho complica tot és la logística de llogar tabla, neoprè, ...

Si més no, aquest viatge m'està servint per refrescar en la meva ment totes les onades que vaig visitar durant tres mesos a l'any 1994. Abans d'aterrar a San Francisco ja vaig veure per la finestra de l'avió que hi havia mar a Ocean Beach, la platja urbana que té la ciutat. Més tard, anant amb cotxe desde l'Aeroport de San Francisco fins a Monterrey, vaig veure a l'autopista els primers cartells indicatius d'encreuaments de carretera que per mi evoquen SURF: Half Moon Bay (amb la famosa onada de Mavericks) i Santa Cruz (amb el clàssic Steamer Lane i Pleasure point a Capitola).


Avui al matí, abans d'anar a la reunió, m'he apropat a Asilomar State Beach per fer el classic check it out. És la platja que normalment surfejo els dies del GP de USA a Laguna Seca. Mira que soc massoquista, doncs no hi havia boira, estava glassy i sense ningú a l'aigua.


El vol de Monterrey a los Angeles, que ressegueix tota la costa, m'ha permès veure com trencaven les onades a Carmel, Big Sur, Pismo Beach, Santa Barbara (amb el famós point break de Rincón) Ventura i Malibú.


Desde l'Aeroport de Los Ángeles fins a Carlsbad, he anat deixant enrera els cartells de Manhatan Beach, Huntington Beach, Newport Beach, Laguna Beach,Dana Point, Del Mar, Oceanside, San Onofre State Park (amb Trestles al costat) i San Clemente. Ún cop Passat tots els suburbis de Los Ángeles, quan la Highway 405 s'ajunta amb la 5 he vist el mar d'aprop, amb surfers a l'aigua disfrutant de les famoses evening glassy sessions, tot esperant tranquilament que el mar s'empassés el sol. Quan he arribat a Carlsbad faltava poc per fer-se fosc. Els cartells m'indicaven que faltava poc per San Diego (Blacks Beach, Scripps, La Jolla, Pacific Beach, Sunset Cliffs). La veritat és que al estar tot tan urbanitzat, ha cambiat molt poc respecte al 1994. California no és el destí ideal per fer un Surfari per la quantitat de població que hi ha , però està clar que per els que som surfers de mar i no pas d'oceà...ens sembla un paradis !!!


Have a good one, mate !!!

dilluns, de març 23, 2009

Flat (pla) !!!


Tenim un anticicló a sobre que no deixa que entri res. Crec que les famoses "minves de Gener" han decidit reinventar-se i convertir-se en "minves de Març". Ja fa més de 15 dies de sequera total. El mar está completament PLA !!! Entre aquest desànim i la pila de feina que tinc, la setmana passada no vaig ni publicar l'entrada corresponent al bloc. Avui he vist aquesta foto a la pàgina de http://www.surfcatalunya.com/. És de l'espigó de Port Ginesta, a Castelldefels. L'he trobat molt xula i per això l'he penjat. (autor de la foto: Diriel).

dimecres, de març 11, 2009

26 Desembre 2008 !!


Més imatges del super temporal del passat dia de St. Esteve. A part de la multitud de videos que hi ha a youtube, aquesta foto del Port Marina de Palamós (casa del Mastegot) il-lustra molt bé el "festival" que es va muntar. La foto me l'ha passada en Lluis Trujols, per demostrar-me que les seves faroles están a prova de temporal. En aquesta zona del port es va mig desmuntar l'escullera, 2 cotxes varen anar a parar a l'aigua i algunes embarcacions es van enfonsar. Antològic !!!! Aquesta foto s'ha de guardar perque és una d'aquestes per ensenyar als nets, doncs aquest tipus de temporal es repeteix un cop cada 50 anys.

divendres, de març 06, 2009

Garraf


Ho tenia tot programat. El dia abans ja havia deixat el cotxe a l'aeroport amb les planxes carregades i el neoprè. Segons les previsions, el dijous tenia d'haver-hi onades al sud de BCN. Si podia adelantar l'avió segur que podria posar-me a l'aigua. A més, ara tenim llum fins quasi bé les 7 de la tarda. A l'Aeroport de sortida vaig tenir 2 minuts per mirar les web cams. Aiguadolç estava a rebentar de gent. Per aquest vol era imperatiu el seient "1A". O sigui, finestra per controlar desde l'aire a on m'acabaria posant i primera fila per sortir ràpidament de l'avió. El viatje va ser mogut per el fort vent però jo content: a més vent=més onades !!! Un cop a terra, amb l'avió parat, l'hostessa va captar el meu nerviosisme i la meva pressa. Mentres esperavem que acostessin el finger -que tardava més del que és normal-, jo estava palplantat a la porta i ella em va dir amb un somriure "Tiene mucha prisa ? aún no ha terminado la jornada de trabajo ? no se preocupe, ahora mismo abriremos la puerta". Si sapigués la "reunió" important que tenia...

Vaig agafar el cotxe i directe cap al sud. Per el cap em ballaven varies opcions, Vallcarca, Aiguadolç...estava clar que aniria per les costes i no per els tunels. Era més lent però així controlava millor les opcions. Port Ginesta pintava bastant bé. El vent de l'Oest que ens havia dit que bufava el capità de l'avió abans d'aterrar, feia que les onades trenquessin molt netes. Potser hi havia 30 surfers a l'aigua. Massa gent i mal lloc per deixar el cotxe amb les claus amagades. Seguint la carretera vaig veure la següent possibilitat, Garraf. És un platja que només hi he entrat una vegada amb els 17 anys que fa que surfejo. Sorpresa !!! Només 2 persones a l'aigua i just quan hi passava un d'ells va agafar una dreta llarguíssima. No vaig tenir cap dubte. La webcam ja m'havia avisat de la multitud d'Aiguadolç. Vallcarca era una incognita però com que no tenia gaire temps...tocava Garraf !!! Seguint la tradició que m'he imposat aquest hivern, vaig entar a l'aigua sense guants ni escarpins. D'aquesta manera no perdo tant temps posant-me'ls i treient-los. A més a més, el fet de que els peus tinguin un contacte directa amb la tabla, em fa enrecordar de les sessions amb aigua més càlida que començarán a venir i això em dona molt bon rotllo. La contraonada que es genera amb l'impacte al penyassegat crea una especie "d'onada peregrina". Perillosa per navegar però boníssima per surfejar doncs la pared del take off és més alta que jo.

La sessió no cal que l'expliqui per no fer enveja. La conclusió si: amb previsió i organització pots regalar-te uns moments a la vida que son impagables !!!


P.S: Al marxar, foto de rigor amb la Blackberry. No és de la serie per que tenia pressa per anar a buscar el Gabriel.

dimecres, de març 04, 2009

Stoked !


L'entrada de fa dos dies del bloc de Niegà era sobre un nou llibre de surf publicat a Australia. Com que el contingut del llibre semblava interessant i divertit, no vaig tardar ni cinc minuts a contactar amb l'Anna Foix perque m'el busqués, el comprés i m'el donés quan viatji a Australia el proper Octubre. Ara sé segur que tinc de fer la visita de rigor a l'Anna, el Brock i el Zack...tinc d'anar a recollir el llibre !!!!

Aquesta entrada de Niegà m'ha donat la idea del tema d'aquesta setmana: la bibliografia de surf. Quant vaig començar a surfejar al 1992, a part de comprar tabla i neoprè,vaig començar a comprar i llegir tot el que s'em posava a tir sobre el surf. Volia apendre i ho volia fer ràpid, era com una febrada. El primer que vaig comprar varen ser revistes-estatals i extrangeres- doncs era les úniques publicacions que es podien trobar. Internet encara quedava lluny. Si més no, arrel del meu primer gran viatge de surf a California al 1994 va ser a on vaig descobrir un món nou en quant a llibres de surf. La meva estada allà va ser de 3 mesos, vivint en una furgo, surfejant cada dia, aprenent anglès i visitant els surf shops. Era en aquests establiments on trobava tot tipus de publicacions que servien per distreure'm les hores que no estava a l'aigua i per millorar la meva capacitat lectora amb aquest idioma. Vaig comprar tot tipus de llibres: d'historia, de tècnica, il-lustrats, guies d'onades i narrativa variada dins l'entorn del surf. La portada de llibre que adjunto en aquesta entrada és un dels molts que tinc a casa i he agafat a l'atzar. Aquest és de literatura fantàstica, doncs apareix una Deesa que sembla que té la veritat absoluta i guia a un noi -que està tan al-lucinat com estava jo en aquell moment- a trobar-se a si mateix a través del surf. O sigui, un relat una mica estrambòtic però que en el 1994 em va ajudar a entrar més en la "secta" surfera, a la que encara i estic enganxat !!! Si el voleu llegir segur que el trobeu a amazon.com.