Garraf

Ho tenia tot programat. El dia abans ja havia deixat el cotxe a l'aeroport amb les planxes carregades i el neoprè. Segons les previsions, el dijous tenia d'haver-hi onades al sud de BCN. Si podia adelantar l'avió segur que podria posar-me a l'aigua. A més, ara tenim llum fins quasi bé les 7 de la tarda. A l'Aeroport de sortida vaig tenir 2 minuts per mirar les web cams. Aiguadolç estava a rebentar de gent. Per aquest vol era imperatiu el seient "1A". O sigui, finestra per controlar desde l'aire a on m'acabaria posant i primera fila per sortir ràpidament de l'avió. El viatje va ser mogut per el fort vent però jo content: a més vent=més onades !!! Un cop a terra, amb l'avió parat, l'hostessa va captar el meu nerviosisme i la meva pressa. Mentres esperavem que acostessin el finger -que tardava més del que és normal-, jo estava palplantat a la porta i ella em va dir amb un somriure "Tiene mucha prisa ? aún no ha terminado la jornada de trabajo ? no se preocupe, ahora mismo abriremos la puerta". Si sapigués la "reunió" important que tenia...

Vaig agafar el cotxe i directe cap al sud. Per el cap em ballaven varies opcions, Vallcarca, Aiguadolç...estava clar que aniria per les costes i no per els tunels. Era més lent però així controlava millor les opcions. Port Ginesta pintava bastant bé. El vent de l'Oest que ens havia dit que bufava el capità de l'avió abans d'aterrar, feia que les onades trenquessin molt netes. Potser hi havia 30 surfers a l'aigua. Massa gent i mal lloc per deixar el cotxe amb les claus amagades. Seguint la carretera vaig veure la següent possibilitat, Garraf. És un platja que només hi he entrat una vegada amb els 17 anys que fa que surfejo. Sorpresa !!! Només 2 persones a l'aigua i just quan hi passava un d'ells va agafar una dreta llarguíssima. No vaig tenir cap dubte. La webcam ja m'havia avisat de la multitud d'Aiguadolç. Vallcarca era una incognita però com que no tenia gaire temps...tocava Garraf !!! Seguint la tradició que m'he imposat aquest hivern, vaig entar a l'aigua sense guants ni escarpins. D'aquesta manera no perdo tant temps posant-me'ls i treient-los. A més a més, el fet de que els peus tinguin un contacte directa amb la tabla, em fa enrecordar de les sessions amb aigua més càlida que començarán a venir i això em dona molt bon rotllo. La contraonada que es genera amb l'impacte al penyassegat crea una especie "d'onada peregrina". Perillosa per navegar però boníssima per surfejar doncs la pared del take off és més alta que jo.

La sessió no cal que l'expliqui per no fer enveja. La conclusió si: amb previsió i organització pots regalar-te uns moments a la vida que son impagables !!!

P.S: Al marxar, foto de rigor amb la Blackberry. No és de la serie per que tenia pressa per anar a buscar el Gabriel.