La sessió d'ahir va ser en una d'aquestes platjes aprop de Barcelona que a vegades dona bones sorpreses. Es tracta de la platja de Vallcarca, a les costes del Garraf. És un lloc ple de contrastos, doncs mirant cap al mar diria que és bastant "bucòlic": platja petita i solitaria, vegetació, aparques tranquilament el teu cotxe just a tocar l'aigua...
Tanmateix, a la que agafes la primera onada i per tant mires cap a terra, et trobes surfejant davant d'una "mole" industrial impressionant !!! Una fàbrica de ciment encaixonada dins del massís muntanyós del Garraf, creant una atmosfera que titllaria de "dantesca". Tot i això, el lloc per mi té un encant especial doncs la solitut que hi trobes ho fa molt exclusiu i especial. La fàbrica és l'antídot ideal per foragitar els domingueros de platja.
(Que bucòlic, no ? una platja deserta en un entorn on hi viuen més de 3 milions de persones ).Les onades que surten son dretes i esquerres, amb mar de S o de SO. Les esquerres potser són una mica més potents, doncs al comprimir-se amb l'espigó del moll de la cimentera, guanya una mica més de volum. El fons és de sorra i també hi ha alguna roca amagada, s'ha de vigilar. Una llegenda urbana diu que tota la pols de ciment que genera la fàbrica, s'ha anat dipositant als fons maritim amb la consequent solidificació i per tant les onades funcionen com si fos un fons de reef. Personalment crec que aquest tema és una verdadera "llegenda urbana" sense cap fonament, però si serveix per acontentar-nos pensant entrant a Vallcarca hem encertat de ple respecte a entrar a Aiguadolç o Port Ginesta, doncs tot això que ens serveix per pujar la moral gratis!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada