ZARAUTZ 1993

Les fotos parlen per si soles. Que joves !!! Són del primer viatje de surf que vaig fer fora de Catalunya. Com a bon "Catalanet", la destinació va ser el Pais Basc, concretament a Zarautz. Original ? No gaire, crec que per molts surfistes d'aquí, aquesta ha estat també la seva primera destinació "seria" de surf.

El viatje el varem fer 3: en Vila, la seva novia Japonesa (Fusae) i jo mateix. Varem marxar un divendres de Sabadell, amb el seat Ibiza negre d'en Vila que es veu aparcat a l'esquerra de la tenda. La Fusae es va encarregar de tota la intendencia. La veritat es que s'ho va treballar molt, va estar tot el divendres cuinant i preparant uns entrepans a l'estil nipó boníssims.

La tenda ja es veu que és d'una altre época, no és com els iglús moderns. La varem plantar al càmping que hi ha a sobre de Zarautz, amb formidables vistes a la platja. No recordo qui ens la va deixar, si que sé que nostra no era. Crec que la vaig llogar al casal de joves de Mataró.

El material de surf també te la seva historia. Jo havia trencat la meva primera tabla i en Vila encara no en tenia. Aquestes dos tables ens les va deixar en Cristian, de Sabadell, un noi que era metge i que fa anys que li he perdut la pista. La veritat és que es va enrotllar molt, doncs les tables és com les dones, no es deixen pas alegrament !! Com que en el 1993 encara no hi havia ni webcams ni altres sistemes per veure amb temps real l'estat del mar, jo li tornava el favor quan ell trucava a casa -vivia a Mataró- informant-lo de l'estat del mar. Si quan trucava no em trobava a casa, el Cristian interrogava directament a la meva mare, preguntant si el motiu de la meva absència era perque havia anat a fer surf. Si ella no sabia a on em trobava, automàticament li preguntava amb ella com veia el mar i si hi havia onades.

El Vila tampoc tenia neopré. El que porta a la foto ens el va deixar el Toti, que el tenia per fer windsurf. Com es veu era de màniga curta. No ens va fer sol cap dels 2 dies i el Vila es va "congelar" una mica..això era afició !!! El meu neoprè era un 3/2 mm Nike que m'havia comprat a Boston l'any anterior. El meu primer neopré llarg amb cremallera a l'esquena !!! L'altre que tenia per fer windsurf tenia la cremallera a davant i remar amb la tabla era tot un martiri.

Al mar varem trobar 1/2 m. Nosaltres-que erem uns principiants i amb prou feines ens posavem drets- ens va semblar que el fet d'haver surfejat al Cantàbric ja erem surfers de pura raça. Només cal mirar la cara de felicitat que posem a les fotos...que tendres que erem !!!

Ja han passat 15 anys i m'enrecordo com si fos ahir. No sé que té el surf però el que està clar és que les sessions es queden grabades a la memoria de manera permanent. El cervell és molt intel-ligent, elimina els mals moments però allò que ens agrada i ens ha culpit de manera positiva, queda imborrable.