PORTUGAL

Les previsions eren de que el mar tenia que pujar sense parar, començant amb 5,5 peus el dijous fins a 26 peus el diumenge. Ahir a la tarda vaig entrar, amb 6,5 peus d'onada, res de vent i periode de 12 segons. Estava preciós i comparat amb Montgat dimecres,bastant més gran. La diferencia respecte l'any passat, que vaig venir al setembre, és la gent. Al meu pic només erem 6 i vaig agafar tot el que vaig voler fins que es va fer fosc.

Foto: Dijous a la tarda, preciós.

El Magicseaweed deia que avui la"first light" seria a les 7:30 hores. M'he llevat d'hora i a les 7:15 ja estava a la platja, era negre nit i estava completament sol. El mar, tal i com estava previst, havia pujat fins a 8 peus. Les series impresionaven. Llàstima que hi havia vent side shore que ho trencava una mica i provocava bastant corrent lateral, especialment al trencant de la platja.

A les 7:30 ja tenia el neopré posat però seguia estan sol i tal i com estava el mar millor esperar que vingués algú. Als 5 minuts ha arribat un portugués disposat a entrar i jo no m'ho he pensat gens, he anat directe cap a l'aigua. La veritat és que la remada ha sigut bastant bestia, doncs hi havia molta espuma i corrent, però finalment he entrat fins al pic. He pogut agafar 3 onades, amb bastant de descontrol, doncs eren més grans que ahir i ventades. M'he fet un fart de remar per remontar però almenys m'ha servit per constatar que l'operació "braços de ferro" ha donat els seus fruits. Crec que ja estic preparat per les Mentawaiis !

Foto: La típica acera portuguesa, Praia Grande.

Demá m'ho aniré a mirar, però amb la previsió de 11 peus que hi ha, faré d'observador.

Foto: Sorra a Praia Grande

UP IN THE AIR

El vol de Singapore Airlines del passat dimarts va passar per sobre de la Fosca i el Port Marina, i en Carles va fer aquestes fotos tan xules. Ampliant fins hi tot es pot veure el Mastegot !!!

Foto: La Fosca, Castell, Illes Formigues, Calella , Llafranch i totes les altres cales...

Foto: El Port vell i el Port Marina de Palamós, la casa del Mastegot.

FU**ING SH*T !!

Avui a la nit no ha parat de bufar, ploure i inclús pedregar. M'he despertat varies vegades perque la pluja i el vent picaven directament al finestral de la meva habitació. Les ráfegues deurien de ser de més de 35 nusos. Quan he mirat el mar he vist que estava gran (uns 10 peus) i tot desfet.

De camí cap al circuit he parat a Smith beach i he vist que estava plena d'escuma, impossible d'entrar-hi. La previsió és que fins dilluns no parará el vent. Em sembla que no tornaré a fer surf a Australia fins l'any vinent... snif, snif !!!

Foto: Smith beach tot trencat.

QUIN VENT

A les 6:45, quan m'he llevat, he vist que el mar seguia amb unes condicions perfectes. He anat cap a Smith Beach. La serie era d'un cos i glassy. He agafat un parell d'onades però de sobte, s'ha anat apropant un núvol molt negre. De cop s'ha posat a ploure i el vent ha cambiat de direcció, bufant on -shore, calculo que uns 25 nusos. S'ha trencat tot, he agafat alguna onada més però ja no valia la pena. M'he cambiat i cap a treballar. Imagino que avui a la tarda no toca sessió, no para de ploure i de bufar.

Foto: YCV Beach, tot trencat

Foto: Smith Beach, idem.

DOWN UNDER

He arribat a Australia a les 6:50 del matí, 50 minuts abans del previst doncs hem tingut un vent de cua que ens ha fet "volar" i mai més ben dit, amb el flamant Airbus 380.

La tabla ha sortit de seguida per equipatges especials, hem agafat el cotxe i hem conduit dos hores cap a Philip Island.

Foto: quin bon rotllo que em dona buscar aquesta senyal als aeroports...

Un cop allà hem anat directament cap a la casa que tenim llogada a surf beach. El mar estava preciós, amb un terral que feia que trenqués perfecte. Hem descarregat ràidament i hem anat al Island surf shop per llogar una tabla per el Ferran. De passada m'he comprat aquesta pel-licula del Taylor Steele que no havia trobat a Barcelona.

Hem entrat a Smith Beach, l'aigua a 13º, sol i núvol i 3 peus d'onada. Molt divertit. Es nota que ja porto entrenament de Bali. Al sortir, amb 4 minuts ja erem al circuit per treballar. Al vespre toca una altre sessió, crec que m'he adaptat perfectament a surfejar amb el neopré 4/3mm i aigua freda. No problem mate !!

SELAMAT JALANG BALI

Avui tocava despedida i tinc que dir que ha estat el millor dia. Bali té això, l'últim dia surfejes amb onades glassy de metro passat (magic seaweed deia 7 peus, crec que si que hi eren) que fa que pensis en tonar ben aviat.

A les 7:30 l'Ywayan ja m'esperaba. Ahir a la nit vaig pagar l'hotel per avui no perdre ni un minut. Feia un sol radiant però el vent seguia bufant de l'oest. Sens dubte, hem anat cap a l'est. Aquest any tot ha estat d'est. Segons el parte, fins dissabte no cambiarà el vent de direcció. Tornant d'Australia ja podria tornar a parar un dies per surfejar Impossibles, Balangan,.... Ja, ja, ja.

Hem decidit anar cap a Green Bowl tot i les 330 escales. Un cop hem arribat a

llà hem comprobat que efectivament el mar havia crescut. Hi havia marea baixa i es veia tot el reef però ningú a l'aigua, doncs estava tocat de vent.

Foto: Green Bowl amb marea baixa, ensenyant tot el reef.

Sense dubtar ni un segón ens hem anat pitant cap a Serangan. He tornat ha entrar sense escarpins, vigilant molt doncs la marea baixa. Com he dit al principi, el mar era de metre passat passat, amb el vent off-shore i un sol espectacular. Al ser més gran que ahir funcionaven fins a 3 pics. L'únic inconvenient era....els 60 surfers que estavem a l'aigua !! T'havies d'espavilar bastant per agafar onades, però no hem puc queixar, menys una esquerra tot han estat dretes. Avui la tabla m'ha anat molt bé, anava a tota pastilla i per sortir de l'onada abans de que tanques tota les volades han estat bestials. Quan dic volades vull dir tabla per un cantó i jo per un altre. El tema aerials definitivament encara no el controlo.

Foto: Serangan estava maco. Amb un bon teleobjectiu i paciencia per fotografiar la serie es podria veure el que jo he vist, preciós. La blackberry no dona per més.

Al sortir m'he dessalat tirant-me una galleda d'aigua per sobre. Amb 5 minuts de deixar la tabla al sol n'he tingut prou per treure la cera extra dura per aigua tropical, doncs demà a Australia l'aigua estarà a 13 graus ! He desmuntat les quilles i corrents cap a l'aeroport. Un cop allà, m'he cambiat a l'acera mateix(xancletes per sabates, bermudes per pantaló llarg i samarreta per camisa). Amb l'Ywayan hem quedat que fins l'any vinent i he anat cap a facturar. Al lounge m'he pogut dutxar com cal i he dinat, mirant un parell de tios que surfejaven Airports Left que tot i estar tocat de vent no estava pas tan malament.

Foto: Esperant l'avió mirant com trencava Airports Left.

Foto: Middles també funcionava.

Demà Australia. El parte per dijous és només de 3 peus (firewire, on estás ? Et necesitoooo !!), 10 graus de temperatura i pluja. Res a veure amb Bali però igualment entraré. Divendres el mar començará a pujar i dissabte esperem 10 peus !! A veure com m'en surto, serà divertit !!

Ara pastilla i a dormir a l'aviò que demà tinc que estar en forma.

HATI HATI

Vol dir "atenció-compte" amb Balinés. Ho he vist escrit avui a una senyal provisional d'obres a la carretera. He posat aquest títol perque "Hati Hati", que a Bali si está molt bé ! Llàstima que demà ja marxo.

A les 6 del matí ha fet un xàfec molt fort que m'ha despertat, però he seguit dormint per recuperar forces. A les 9 he quedat amb l'Ywaian, després d'esmorzar fort al buffet de l'hotel per aguantar la primera sessió. El vent seguia bufant de l'oest, com ahir. Per tan, hem anat directament a la costa est. El primer bany ha estat a Green Bowl. Comparat amb l'any passat estava més petit i menys divertit. El parte avui era de 4,5 peus. He baixat les 330 escales i cap a l'aigua, tot estrenant els escarpins nous de reef. Durant la sessió ha plogut varies vegades, erem 7 a l'aigua i he agafat bastantes dretes. Si hagués tingut la Firewire hagués disfrutat més però no em puc queixar. Definitivament, l'any vinent vindré amb 2 tables, la 6'6 d'avui i la Firewire. Hi ha dues coses que no m'han agradat: pujar els 330 esglaons rebentat com estava i surfejar amb els escarpins de reef. A les Mentawaiis, evitaré tan com pugui els escarpins i escala crec que només la del barco.

Foto: Green Bowl, abans de baixar els 330 esglaons...

Quan he acabat, he anat cap a la zona de Ulluwattu per veure a on hi havia la casa d'un conegut que em va dir que m'hi deixaria anar quan volgués. Está a la zona de Kharma Kandhara. Conclusió: no crec quie hi vagi mai, está massa apartat de tot i lluny de les principals vies que et porten a les onades més convenients.

Després, a les 12, quan tots els nens sortien de les escoles, contents de viure a Bali, hem anat cap a Serangan.

Foto: Serangan, petit però glassy i amb l'aigua a 29º segons magicseaweed.com

Hem arribat a quarts de 2, just per menjar doble ració de l'arròs de verdures que vaig menjar ahir. Excel-lent ! Quan he acabat, m'he estirat en una tombona a l'hombra, escoltant música amb auriculars i veient com la marea anava baixant i les onades anaven trencant. La sessió de la tarda prometia.

Foto: tot esperant entrar a l'aigua, escoltant Kings of Leon.

Al cap de mitja hora, he entrat com he pogut sense escarpins doncs l'aigua m'arribava just a sobre dels turmells. M'he adonat que caminant a poc a poc i mirant a on poses els peus t'en pots sortir.

He agafat totes les dretes que he pogut. La serie bona pràcticament feia un cos, però tardava molt a venir. El resta era 1/2 metret que m'ha fet recordar una vegada més el fet de no tenir la Firewire.

Al sortir, l'Ywaian m'ha portat cap a Kuta, a on després de dutxar-me he vist la posta de sol a la platja.

Foto: Sunset in Kuta, Bali.

Després he seguit equipant-me. Avui he comprat unes quilles FCS noves per la 6'6.

Bali sempre et sorpren. S'hi está molt bé. El caos ordenat en el fondo dona una sensació de llibertat bestial. Avui he vist una mare que conduia una moto amb una mà, sense casc, i amb l'altre mà aguantava una nena d'uns 6 mesos que dormia. Això a Catalunya és impensable de veure. També els nens que he vist al sortir de l'escola, tots uniformats amb corbata, però just al carrer s'han descalçat i caminaven tranquilament amb les sabates a la mà.

Demà hem quedat a les 7:30 doncs a les 12 tinc que estar a l'aeroport.

Selamat jalang

Foto: Abans de que es pongui el sol, a veure qui tiba més fort la corda...

Foto: És curiós com escriuen taxi

DORM, MENJA,SURFEJA.

Això és el que s'ha de fer a Bali i no pas el que diu la peliculeta que ara fan els cines i que jo vaig veure com la rodaven ara fa un any. Avui per fi he aterrat a Bali. Tal i com l'avió ha encarat la pista, amb vent de cara, he vist clar que al reef de Kuta avui res de res, completament on-shore. El cor m'ha fet un salt doncs he pensat que sense surf a Kuta no hi hauria els responsables de les barques que et porten al reef. I jo, com m'ho faria per trobar al Ywaian ? Era el meu guia de l'any passat i no sé com, però vaig perdre la targeta amb el seu telèfon. He fet ràpidament el check in de l'hotel, on per cert m'ha fet molta gràcia el país de procedencia que m'han posat...el SAHARA ESPANYOL !!! Ja m'agradaria, amb les bones onades solitaries que hi ha.

Foto: El document per enregistrar-se a l'hotel. M'han donat una nova nacionalitat.

Ja eren quarts de 2 del migdia, així que he anat corrents cap a la platja, a veure si a sota de l'arbre dels barquers hi havia algú. Per sort n'hi havia dos i jo de seguida he preguntat si coneixien al Ywaian. Ells s'han quedat amb cara d'al-lucinats tot pensant" però que m'està dient aquest europeu estressat ? " i el més jove de seguida ha saltat "és el meu sogre, però de que el coneixes tu ?". Li he explicat que fa just un any vaig estar 3 dies amb ell i hem va fer molt bé de guia/xofer/barquer. Avui l'Ywaian no treballava per culpa del vent però no ha tardat ni deu minuts a venir amb el seu cotxe per portar-me a l'altre banda de la pensinsula on el vent bufava de terra. Ha estat molt content de que ens tornessim a trobar. Hem anat directament cap a Serangan, una onada que he vist perfectament desde l'avió a l'aterrar. El parte era de 5 peus d'onada, un cos passat a la serie, i la veritat és que la sessió ha estat molt bé. Llàstima que la marea era quasi baixa i al no tenir escarpins de reef he patit una mica al sortir. Al final, al fer algun pato he tocat les quilles al reef, però tot controlat, avui estava fàcil. Al sortir he menjat un arròs amb verdures als xiringuitos de la platja i després m'he anat a equipar per les Mentawaiis.

Foto: Serangan, amb el clàssic glassy balinés.

He comprat:

-2 pastilles de cera per aigua tropical.

-una licra de màniga llarga.

-Uns escarpins de reef.

-Una licra de neopré de 1 m/m de màniga llarga, per allò de no tenir fred a primera hora del matí o per protegir l'esquena del reef en cas de caiguda.

-Un banyador Quiksilver amb el teixit diamand perque no s'enceti el cul d'estar tantes hores a l'aigua.

Crec que amb això ja ho tinc tot, i només falten 34 dies !!

Demà hem quedat a quarts de nou doncs més d'hora la marea serà massa baixa. Segons el vent veure'm a on anem. La previssió d'onades és la mateixa que avui.

Per cert, comentari que no vull que se m'oblidi. Avui hi hhavia un alemán que feia classes que crec que l'any enganyat amb la crema solar, doncs penso que portava betum de les sabates. Tenia la cara tota negre ! llàstima que no li he pogut fer una foto.

Selamat Jalang !

Foto: quin arròs tan bò que he menjat en aquests xiringuitos, tot mirant com surfejaven.

SURF -AVIÓ/ AVIÓ-SURF

El jesus es testimoni. El dimarts vaig entrar d'hora al matí al prat, amb ell. Al sortir vaig anar directa cap a l'Aeroport i vaig volar a Tokyo. Avui, tornant de Tokyo, just sortir de l'avió he anat cap a Aiguadolç i el Jesús també arribava a la platja. Les fotos son del que queia, amb aigua calenta. Sens dubte, el millor antídot per combatre el Jet Lag és el surf !!

LLIÇONS PER A NOVELLS

Aquest estiu he explorat la faceta de professor de surf a nens de 3 a 5 anys. S'ha de dir que si están motivats, aprenen molt ràpid. El més important és familiaritzar-se amb el medi, el material i passar-ho molt bé. Les càlides aigues de les balears han estat l'escenari ideal per sembrar la llavor del surfistes del segle XXI.