Aquest ha estat un cap de setmana maritim complert. He estat amb el veler de divendres a diumenge, dormint forndejat a Sa Tuna. El dissabte, va venir en Vila i familia i de casualitat també l'Abel, que feia classes de SUP amb l'Escola Catalana de Surf. Em va deixar provar una planxa de passeig inflable i ja sé que demano per reis.
El vent va ser de SW els 3 dies i ja m'imaginava que a la platja de St. Esteve hi hauria 1/4 per anar amb tabló. Així va ser. Vaig entrar-hi una estona abans de dinar i la que es va muntar. El socorrista va venir corrents tocant el xiulet i exigint-me que sortís inmediatament !!
Al no sortir, es va apropar cap a mi, dient-me que per prevenció parés. Sense perdre la calma li vaig dir que entenia la seva feina, que la respectava, però que jo no sortia. Seguidament va dir una quantitat inimaginable de tonteries:
-Que avisaria la guardia civil. (resposta meva: que vinguin)
-Que em podrien confiscar la tabla.(resposta meva: que la confisquin)
-Que si volia fer surf que vingués a les 7 del matí.(resposta meva: a les 7 encara no hi havia onades, jo havia dormit al mar. Soc home de mar i tinc el títol de capità de iot. Sé de que parlo)
-Que el kite estava prohibit( resposta meva: aixó meu no és un kite).
-Que si volia fer surf que vingués a l'hivern (resposta meva: ja vinc desde fa quasi bé 20 anys)
-Que la tabla es descontrolaria i faria mal algú(resposta meva: fa molts anys que surfejo i he vitajat per tot el món per buscar onades molt més grans que aquestes. Que no patís, tenia control i jo estava allà per surfejar, no per carregar-me banyistes).
-Que si jo no marxava ell es quedava allà just a la trajectoria perque no agafés les onades(resposta meva: ja t'esquivaré, però no et moguis que després si que no podré esquivar-te)
-Etc,etc,etc...
Jo li vaig preguntar que si al mar hi havia onades, com era ahir, qui tenia prioritat, surfistes o banyistes ? no va saber que contestar. Evidentment, perque com li vaig dir jo, la resposta era cap dels 2, el mar és de tots.
Al final va marxar i cada 2 per 3 tocava el xiulet i feia que tota la platja mirés cap a mi amb gran indignació.
Un pare que volia bronca, es va posar a saltar les onades amb el seu fill, cada cop més aprop meu. Quasi bé que em posava el fill a sota la meva tabla per denunciar-me . Al cap de 10 minuts d'insistencia m'el vaig mirar i li vaig preguntar"i tu...que?" va començar a insultar-me, a dir-me que era un xulo, que per culpa meva el posava en perill a ell i el seu fill, que surfejés darrera les boies,...el vaig ignorar.
Al final, com que havia d'anar a dinar, vaig sortir sota la mirada inquisidora de la majoria de banyistes. Una noia va atrevir-se a aplaudir-me sarcàsticament i insultar-me. Li vaig preguntar que era el que li passava i va parar de cop.
Vaig anar al lloc dels socorristes, per despedir-me i ratificar que com jo li havia dit ningú havia pres mal. També els hi vaig dir que algún dia encara els hi hauria de fer el favor de deixar-els'hi una de les meves planxes, per si havien de salvar algú.
En resum, vaig estar allà 45 minuts aguantant perque l'aigua estava calenta, em moria de ganes de surfejar i m'adonava que el que estava fent era defensar que en el futur el meu fill pogués surfejar a l'estiu a la fosca.
Una anècdota més.
4 comentaris:
Pau, quina enveja que he tingut al llegir aquesta anècdota!!!
M'ha recordat temps passats, quan ens torajèvem els socorristes... i l'endemà els havíem de treure de l'aigua perque s'estaven ofengant en onades de 3/4m (Platja de La Pineda).
Sort i continua defenent els interessos de les futures generacions de surfistes catalans!
Una abraçada!
gràcies per les olives i les patates... hehe
Abel
A la platja de La Fosca sempre s'hi dennota una certa flaire "pijo-inquisidora" en època estival. Provocant la queixa "dominguera" de la no acceptació que un dia d'estiu la piscina es bellugui treient onades i velles, gordos i ciutadans de pro amargats ho facin pagar al pocs afortunats que gaudeixen de la mar en aquell estat. Què com ho fan? Primet burxant el socorrista de torn fins desquiciar-lo (si féssin bé la seva feina aixecant les banderes que toquen i/o delimitant zones com es fa als països culturitzats). Després la impotència del socorristes fa venir la policia que, com en el meu ccas; també un dia d'estiu a La Fosca, provoca el rol més miserable de la policia de poble. En aques cas la de Palamós, arribant en llanxa amb ppsat justicier del poble, demostrant a les masses com es tracta als malfactors perquè tothom consideri ben pagat el sou que els paguem entre tots (jo també). El conductor de la barca va fer marxar a tothom que feia surf, però jo vaig decidir marxar quan em semblés el moment i vaig agafar encara 6 o 7 onades davant d'ells. Mentrestant els parlava de conceptes legals, reglaments, ordenances, bans, competències, coneixements que sovint molesten els policies... I tot el que em va dir el de la barca és que em multarien al que jo vaig respondre que 'ho dubtava' i ja el súmmum dels súmmums va ser quan el botxí va insinuar-me que la barca podria descontrolar-se-li involuntàriament i jo podria tenir un "accident' (flipeu). Vaig dir-li que s'assegurés de matar-me donat el css perquè si no li cauria el poc pél que li quedava. Total, vaig sortir de l'aigua enmig del murmuri dels "compradors de tickets pel càncer de pell" i una patrulla va venir a esbroncar-me i en veure que no tenia 18 anys i que m'he llegit bastants més llibres que ells dos junts, van acabar disculpant-se un cop els vaig esmentar que si vaig acabar sortint de l'aigua fou per no desobeïr l'autoritat, que conec el marc legal marítim força bé a la zona i el de l'activitat en qüestió que practicava i que possiblement denunciaria el seu company per un delicte d'amenaces.
Miquel Mota
PD: Sento la parrafada però m'he sentit més que identificat.
Niegá, els anys fa que tinguem bones anècdotes. molt bò el que comentes.
Abel, un altre dia, apart de patates i olives inclourem una navegadeta.
Miquel, veig que no estic sol. De fet, a partir del 15, demà passat, crec que ja no hi haurá socorristes i podrem seguir disfrutant sense que ens facin perdre el temps.
Publica un comentari a l'entrada