dilluns, d’octubre 11, 2010

DORM, MENJA,SURFEJA.


Això és el que s'ha de fer a Bali i no pas el que diu la peliculeta que ara fan els cines i que jo vaig veure com la rodaven ara fa un any. Avui per fi he aterrat a Bali. Tal i com l'avió ha encarat la pista, amb vent de cara, he vist clar que al reef de Kuta avui res de res, completament on-shore. El cor m'ha fet un salt doncs he pensat que sense surf a Kuta no hi hauria els responsables de les barques que et porten al reef. I jo, com m'ho faria per trobar al Ywaian ? Era el meu guia de l'any passat i no sé com, però vaig perdre la targeta amb el seu telèfon. He fet ràpidament el check in de l'hotel, on per cert m'ha fet molta gràcia el país de procedencia que m'han posat...el SAHARA ESPANYOL !!! Ja m'agradaria, amb les bones onades solitaries que hi ha.

Foto: El document per enregistrar-se a l'hotel. M'han donat una nova nacionalitat.

Ja eren quarts de 2 del migdia, així que he anat corrents cap a la platja, a veure si a sota de l'arbre dels barquers hi havia algú. Per sort n'hi havia dos i jo de seguida he preguntat si coneixien al Ywaian. Ells s'han quedat amb cara d'al-lucinats tot pensant" però que m'està dient aquest europeu estressat ? " i el més jove de seguida ha saltat "és el meu sogre, però de que el coneixes tu ?". Li he explicat que fa just un any vaig estar 3 dies amb ell i hem va fer molt bé de guia/xofer/barquer. Avui l'Ywaian no treballava per culpa del vent però no ha tardat ni deu minuts a venir amb el seu cotxe per portar-me a l'altre banda de la pensinsula on el vent bufava de terra. Ha estat molt content de que ens tornessim a trobar. Hem anat directament cap a Serangan, una onada que he vist perfectament desde l'avió a l'aterrar. El parte era de 5 peus d'onada, un cos passat a la serie, i la veritat és que la sessió ha estat molt bé. Llàstima que la marea era quasi baixa i al no tenir escarpins de reef he patit una mica al sortir. Al final, al fer algun pato he tocat les quilles al reef, però tot controlat, avui estava fàcil. Al sortir he menjat un arròs amb verdures als xiringuitos de la platja i després m'he anat a equipar per les Mentawaiis.
Foto: Serangan, amb el clàssic glassy balinés.


He comprat:

-2 pastilles de cera per aigua tropical.

-una licra de màniga llarga.

-Uns escarpins de reef.

-Una licra de neopré de 1 m/m de màniga llarga, per allò de no tenir fred a primera hora del matí o per protegir l'esquena del reef en cas de caiguda.

-Un banyador Quiksilver amb el teixit diamand perque no s'enceti el cul d'estar tantes hores a l'aigua.

Crec que amb això ja ho tinc tot, i només falten 34 dies !!

Demà hem quedat a quarts de nou doncs més d'hora la marea serà massa baixa. Segons el vent veure'm a on anem. La previssió d'onades és la mateixa que avui.

Per cert, comentari que no vull que se m'oblidi. Avui hi hhavia un alemán que feia classes que crec que l'any enganyat amb la crema solar, doncs penso que portava betum de les sabates. Tenia la cara tota negre ! llàstima que no li he pogut fer una foto.

Selamat Jalang !


Foto: quin arròs tan bò que he menjat en aquests xiringuitos, tot mirant com surfejaven.

2 comentaris:

Niegà ha dit...

Banyet en onades perfectes en banyador al tròpic, seguit d'un Nasi Goreng a l'ombra d'un cocotero i d'unes compres... La vida és dura, eh?

Aprofita!

:-)

F

Pau ha dit...

No sé si ho podré aguantar ja,ja,ja....