RECORDS DE BALI

Molta feina i Bali ja queda lluny. Aquí algunes fotos i records:

Foto: Quin bon rotllo quan veus aquesta informació al monitor de la porta d'embarc...i resulta que tu tens seient en aquest vol !

Foto: Així estava Padang padang quan vaig entrar el dilluns 17 de octubre. Preciós però per mi

molt difícil.

Foto: Una altre foto de Padang padang. Hi havia 3 fotògrafs a l'aigua. Aquí es veu el braç d'un d'ells.

Foto: Marcant territori. La bandera d'Indonesia.

Foto: A Indonesia hi ha 2 tipus de waters, de tassa i de forat a terra. En els de tassa, per que no et despistis, hi ha enganxat a la tapa les instruccions d'ús. Ja,ja,a.

Foto: Senyal que hi havia als jardins de l'hotel. Per el carrer també n'hi ha. És el camí a seguir en cas d'avís de tsunami.

Foto: Cartell a la última planta de l'hotel, la 4ª. Crec que al ser de color verd vol dir que és un lloc segur en cas de tsunami. Val la pena ser previsor i per si de cas la meva habitació la tenia en aquesta planta, per dormir tranquil.

SELAMAT JALANG BALI (adeusiau bali)

Avui últim dia A Bali. El mar ha baixat bastant, 7,5 peus. A les 6:45 he sortit cap a Dreamland. Resulta que un cop allà no he pogut arribar a la platja doncs el megafashion restaurant que han posat i que controla l'accés directe a la platja, no obra fins a les 9. El Waian no ho sabia. M'ha dit que hi havia un camí alternatiu però que s'havia de caminar molt. He decidit doncs anar a Bingin. Un cop allà, com que la marea estava baixa i jo soc tossut, he anat cap a Dreamland, caminant per sobre el coral i la sorra. Només hi havia 2 surfers hi ha Bingin n'eren 10. La serie tardava molt però quant arribava era head high. Això si, res a veure amb Jasri. Jo recordava Dreamland com una onada fàcil. Quan hi havia entrat fa 2 anys estava molt més gran i s'agraia que fos un take off poc complicat, però avui m'ha decebut. És una onada fofa i jo ja m'he mal acostumat. Després d'agafar 3 onades he decidit anar remant fins a Bingin, per agafar alguna esquerra abans de sortir pitan cap a l'aeroport. No he fet fotos doncs s'aparca lluny però aquí sota hi ha les fotos que no vaig penjar ahir.

Un cop a l'avió he vist per la finestreta com alguns afortunats es posaven les botes a Airport left i Airport Right. Quina enveja.

Foto: Sortint del home stay Irene, al fons a la dreta (com el wc) hi ha l'onada de Jasri.

Foto: Quina perfecció i que còmode surfejar en un point break.

Foto: Jasri està en un entorn rural, amb els seus camps d'arròs.

Foto: "s'aparquen" les tables i es mengen els noodles.

Foto: El Waian, a Jasri, sempre buscava una hombra per aparcar el cotxe.

JASRI 2

M'he llevat a les 5:30 per sortir a les 6:00. Al sortir 45 minuts abans ha suposat que el trajecte l'hem fet amb només 1 hora i 1/2. Quan hem arribat hi havia 12 surfers a l'aigua. He entrat a 3/4 de 8 i els que havien entrat a primera hora sortien per esmorzar. Perfecte. Estava glassy i més petit que ahir, head high. He agafat la firewire i l'he deixada amb versió quad. Com diuen als restaurants "una molt bona el-lecció". No he parat de treballar el cutback amb tot el dia. L'onada és llarguíssima i et permet fer uns 7 o 8 cutbacks sense problema. A més, la firewire, al tenir més volum, va que vola per passar seccions. A 3/4 de 10 he sortit per menjar les manderines que vaig comprar al super, una barra energètica i veure un pocari sweat, com a les mentas.

Al cap de 1/2 hora he entrat 2 hores més. A l'aigua he conegut a un noi belga que parlava castellà perfecte....doncs fa 10 anys que viu a costa rica !! Aquí el més tonto fa rellotges.M'ha recomanat molt d'anar-hi.

He sortit a 1/4 de 1 completament rebentat. M'he anat a menjar uns noodles, mentres parlava amb una parella de surfers de Córsega. Per el que m'han explicat, la tramuntana els hi dona massa on-shore i l'aprofiten poc. Jo els hi he dit que a Barcelona, amb força 9 de tramuntana al golf de lleó, arriben onades decents.

Després m'he anat a veure els llocs que hi ha per allotjar-se a la platja. Mai se sap. M'han ofert si em volia comprar una de les cases per 120.000 euros, i quan jo no hi sigui ells me la llogarien. Quina temptació !!

Demà abans de marxar a l'aeroport segurament surfejaré Dreamland.

Avui no hi ha fotos perque l'ordinador es penja molt. La conexió a internet és molt deficient. A veure si les poso demà.

JASRI PANTAI

Avui és el dia 50 que faig surf aquest any i he decidit de fer-me un regal. M'he llevat a les 6:15, he esmorzat fort (ous, beicon, salsitxa i fruita). A les 6:45 el Waian ja m'esperava a la recepció. He carregat les 2 tables i cap al nord est, cap a Jasri. Al sortir de Kuta hem vist un cotxe amb 4 tables que resulta que també anava a Jasri. Eren 2 australians i 2 australianes. Hem fet tot el camí junts. Hi ha uns 80 kms que els hem fet amb 2 hores. És fàcil de calcular el promig que hem anat, i és que conduir per Indonesia és molt especial.

Just arrivar hem anat al costat del home stay Irene. Al fons he vist l'onada. Estava glassy perfecte, overhead + i amb relativa poca gent. Els australians i nosaltres, hem anat buscant el camí per aparcar just davant l'onada. Ha costat una mica peque per els 2 era la primera vegada que hi anavem. Un cop allà, licra, cera i a l'aigua. L'entrada és difícil per les roques. M'he fet un petit tall al dit gros del peu esquerra, res greu. L'onada era llarguíssima, amb seccions més verticals que d'altres però el take off era relativament fàcil, poguent remar l'onada molt tard però colocan-te ràpid amb una linia alta per anar passant seccions. A l'aigua erem unes 20 persones.

Foto: Jasri right, Fantàstic point break.

Hi havia 8 japonesos, alguns "abueletes" surferos com jo (de fet un parell eren de 50+), balinesos, els australians i un francès. He estat 3 hores seguides a l'aigua i he sortit reventat, vigilant amb les roques doncs amb la marea alta les onades trencaven molt a la vorera. Bastant més difícil sortir que entrar. A fora he menjat una mandarina que portava, una barreta energètica de cereals i uns noodles que m'han preparat al xiringo que hi havia sotra un arbre. El lloc preciós, el tipic Bali rural, amb camps d'arròs, vaques entre les palmeres... demà repeteixo. Sortirem abans, a les 6. Vull fer 2 sessions abans de que entri el on-shore, sobre les 12. ja tinc clar a on vindré a viure quan hi hagi un parte així. Kuta és horrorós.

Fotos: Entrar o sortir és complicat per les pedres. Al fons, el home saty Irene.

Fotos: Els "restaurant" dels noodles. Boníssims.

A BALI HUMILTAT,MOLTA HUMILTAT.

Foto: Kuta beach. Falta poc perque es pongui el sol. Aprop de l'ecuador baixa molt ràpid.

Tal i com estava previst a les 12:00 en punt he aterrissat a Bali. Desde la finestreta de l'avió he pogut veure tot d'espuna blanca picant als penyasegats de la peninsula de Bukhit. Mai n'havia vist tanta. A més a més, airport right i airport left, bastant desfassat. Els 11,5 peus que hi havia de predicció no han fallat.

En Waian ja m'esperava a l'aeroport. Hem carregat les 2 tables al cotxe i hem anat directe cap a Dreamland . És una onada que aguanta molta aigua i que no acaba d'entubar-se. Jo pensava que per el tamany d'avui m'hi sentiria còmode. Quan hem arribat, el Waian ja m'ha dit que l'hotel que construien ja funciona i que per aparcar cal pagar 15.000 rupies (una fortuna ! només 1,5 euros).

Hem anat a mirar i...no hi havia ningú a l'aigua. Estava massa gran. Des d'allà es veia Bingin, amb uns 15 surfers a l'aigua i molt endins. Per arribar s'havien fet una gran remada. El Waian m'ha dit que Ulluwatu impossible, massa gran i per tan massa corrent . L'opciò era posar-se a Padang Padang, una onada que necessita bastant mar per trencar. Quan hi hem arribat he vist el festival. La veritat és que quant he vist tios amb pinxos 6'10, casc,...no ho he vist gaire clar, tenint en compte a més a més que només havia dormit 5 hores a l'avió. He preguntat al Waian a veure que m'aconsellava. Ell, amb aquella tranquilitat balinesa que el caracteritza m'ha dit "has vingut aquí a fer surf, no? doncs entra i a veure que pots fer". M'ha convençut. He tret la cera d'aigua freda de la 6'6 i he posat la cera d'aigua tropical. L'aigua del mar està a una temperatura de 28 graus. Un cop a la platja m'he fixat a on estava el canal i cap a dins. L'espectacle era bestial. Hi havia 3 tios amb càmeres de video estanques dins l'aigua. Quan anava remant ha entrat la primera bomba. El surfer que l'ha agafat s'ha marcat un tub espectacular. Estava gran, molt gran. A la web de baliwawes.com deia que era double overhead +,+,+. A mi alguna m'ha semblat triple overhead, que és el que vàren tenir ahir. A l'aigua he contat que erem 28 persones, 8 d'ells amb bodyboard que es tiraven a l'inside amb plan salvatge. Jo m'he quedat a mig braç de la onada a veure si rascava alguna de petita, doncs en el line up, a part de que hi havia gent molt experimentada (només s'havia de mirar lo treballats que tenien els muscles de l'esquena i lo morena que tenien la pell) que es veia que ho tenien molt per la mà. He estat 2 hores: Amb tot aquest temps, només he gafat 2 onades i he tingut 2 wipe out d'aquests que estás una estona llarga a l'espuma. Només una vegada he tocat el reef amb la punta del dit gros del peu dret, però no m'he fet res. La veritat, és que estava bastant nerviós doncs el mar que entrava em sobrepassava. Les 2 onades que he agafat he anat com un tiro i no he sabut ni com posar-m'hi. Humilment, he decidit tornar a la platja. Avui el mar era més fort que jo. Al tornar he tingut de remar una bona estona doncs tenia molta corrent en contra i no hi havia manera d'avançar. Si hagués estat sol o em els col-legues que erem a les mentas, potser si que hagués fet quelcom més.

Als penyasegats, estava ple de gent mirant i fent fotos amb teleobjectius.

L'idea de demà era d'anar a Airport Right amb la barca del Waian a las 12:00, que és quan hi ha marea alta. També s'esperen 11 peus.Tanmateix, he parlat amb en Felip per demanar consell i m'ha recomanat que vagi a la costa est, concretament a Jasri, al districte de Karangasem. Està a 1 hora de Kuta. Hi ha un point break de dretes que sembla que queda més recollit. He enviat missatge al Waian sobre el canvi de plans ni m'ha contestat per sms com sempre "ok, boss".

Foto: a Bali és obligat mirar la posta de sol desde la platja de Kuta. Preciós.

ÚLTIM DIA A AUSTRALIA

Avui és l'últim dia a Australia. El mar ha pujat molt, 8 peus però amb un periode relativament curt per aquest mar (9 segons) i amb molt de vent. He entrat a Smith Beach. No hi havia ningú i molt de descontrol. Tota era espuma i m'he fet un fart de remar. Costava molt agafar-les però ha estat un bon entrenament per demà. Les onades mecàniques de Bali són més nobles i fàcils.

Avui a la tarda, un cop acabades les carreres, hauré de empaquetar bé les tables i cap a Indo. Hi arribaré sobre les 12 del migdia. El guia de cada any, Iwaian, ja m'esperarà a l'aeroport. D'aquesta manera podré anar directe a fer surf, sense ni passar per l'hotel. A Bali es fa fosc aviat i s'ha d'aprofitar.

Aquests ulls de santa llúcia que he trobat aquests dies a la platja és el record que m'emporto d'Australia. Fins l'any vinent

Foto: Ulls de santa llúcia del mar de tasmania.

MOOLAVAI

Foto: Cape Woolamai.

Ahir a la tarda vaig entrar a YCW Beach, al costat de Smith Beach. Estava petit però va anar bé per agafar gana per sopar. A més , a en Ferrán li va anar molt bé.

Avui al matí, he deixat en Ferrán a Smith Beach que pogués practicar amb la softboard que ha llogat i he tornat a Moolavai per agafar més tamany. Es nota que és dissabte doncs hi havia molta més gent. La marea estava molt alta i el trencant just a la sorra era bastant important. Just entrar a començat a bufar un vent on shore d'uns 20 nusos que ho ha destrossat tot. De cop, hi havia un descontrol bestial que feia molt difícil surfejar. Tot i això, he estat quasi una hora a l'aigua. Erem unes 10 persones i 4 de nosaltres portavem tables Firewire. Curiós

Foto: Assecant el traje, la licra i la toballola després de la sessió matinal, al parking de Woolamai beach.

Al sortir per anar a buscar en Ferrán he parat a Surfies point. És l'onada que es veu desde la meva habitació i on normalment no hi ha ningú. El vent allà li donava side/off shore i s'estava omplint de gent. No he pogut entrar perque havia d'anar a treballar pero tenia molt bona pinta. A veure que tal per la sessió de la tarda.

Foto: el parking de surfies point. A canviar-se ràpid i cap a l'aigua.

Foto: Surfies point.

WOOLAMAI

Seguint les instruccions d'en Richard de Island surf shop, avui al matí he anat a Woolamai. Feia un dia fantàstic, cap núvol i un lleuger terral. Les onades estaven molt bé. La serie head high +. El problema eren les corrents. A ,on hi havia el pic a la que et despistaves, estaves massa a dins del mar i la serie t'agafava descolocat. M'ha costat d'agafar-ne algunes però ha estat bé, molt millor i més gran que la sessió d'ahir al vespre a Smith beach. He agafat la Pukas.

Ja em puc entrenar poerque les previsions per Bali la setmana vinent són bastant grans. Per dilluns i dimarts diuen que 11,5 peus amb un periode de 17 segons,ay,ay,ay...

Foto: Morning glassy a Woolamai.

BACK TO AUSTRALIA

Abans d'ahir vaig sortir cap a Australia per el GP. De camí, varem passar per sobre el mar Adriàtic, per Croacia. No vaig perdre detall desde la finestra de l'aviò d'aquest paradís de la navegació a vela, recordant les vacances de l'estiu del 2006.

Foto: Croacia desde el cel. Paradís de la navegació a vela.

Com que després d'Australia pararé 4 dies a Bali, m'he emportat 2 tables (la Pukas 6,6 i la firewire).

Vaig arribar Melbourne a 1/4 de 9 del vespre. En Ferrán ja m'esperava amb el cotxe de lloguer i varem baixar ja de nit cap a Philip Island, amb la parada de rigor per sopar al Mc. Donald's, que per cert i para tot el paddock.

Sobre les 11 de la nit varem arribar a la casa que lloguem cada any, a surf beach. Just baixar del cotxe ja se sentia el mar i jo em vaig posar molt content.

Avui m'he llevat amb tota la calma del món. Desde l'habitació he vist quin mar hi havia, no gaire gran, 3 peus, ideal per començar a escalfar.

Foto: Això és el que veig desde l'habitació.

Hem anat a Island surf shop per comprar cera d'aigua freda i llogar una tabla per en Ferràn. En Richard quant ens ha vist ens ha dit "benvinguts de nou".

Foto: Island surf shop.

S'enrecorda de nosaltres doncs cada any anem a visitar-lo i comprar quelcom. Ens ha dit que demà a Wollamai beach estarà espectacular, amb vent off-shore i head high. De moment, avui hem entrat a Smith beach. Chest high amb dretes i esquerres. He entrat amb la firewire i m'he trobat molt en forma. El surf del cap de setmana passat a Barcelona més la regularitat amb que nedo a la piscina em dona confiança per agunatar bé els 8 dies de surf que tinc per endavant. A la tarda, després de treballar, m'hi tornaré a posar. El sol es pon a les 19:34 i a les 20:00 ja és fosc.

Foto: El nostre Kia, ideal per posar tables, estendre trajes després de la sessió,...

CLUB DE SURF QUICKSILVER A BARCELONA

Aquesta és la noticia que surt publicada a l'expansión d'avui. Hi ha declaracions del director de Quicksilver a Espanya, Berenguer Perez-Melich on diu que " no será només una botiga de bandera, serà un dels nostres centres de Board Rider, com el que obrirem d'aquí a uns dies a Malibú: més que una botiga serà un club social, a on els surfistes i skaters puguin trobar-se amb altres companys, consultar la metereologia, assebentar-se de les novetats d'aquests esports o comprar les últimes tendències i marques, tot amb una cervesa a la mà ". Bestial !! Tindrán figurants perque la botiga sigui més "autèntica"!! que vigilin que no s'entrebanquin i amb la cervesa els hi taquin tot el gènero que han de vendre, ja,ja,ja...

L'article acaba amb la següent referència "Barcelona reuneix els 3 esports en els que está especialitzat Quicksilver. La ciutat és un referent per els skaters de tot Europa. A més a més, té una incipient cultura del surf i pistes d'esquí a poques hores".

Ay que els de la INCIPIENT cultura de surf i sortirem perdent. El divendres passat a la tarda vaig entrar a la Barceloneta per aprofitar l'aigua calenta i el 1/4 de tramuntana que arribava, i vaig contar uns 130 surfistes a l'aigua. Més no, siusplau.

FUKUSHIMA

Fotos: Kamioka, a Fukushima. coneguda també com a "Iwaki pipe" per la força que tenia.

Estic a Japó, a només 125 kms de Fukushima. Desgraciadament, el terratrèmol i el tsunami posterior van fer saltar per els aires la central nuclear del mateix nom, contaminant totes les platges i onades de l'entorn. Fukushima era una destinació molt bona per a surfers de Tokyo. Un lloc on anaves a passar tot un cap de setmana de surf amb els amics. Hi havia unes 22 onades conegudes, de tot tipus, reef breaks, bancs de sorra a la desembocadura de rius,... La tardor era la millor època per surfejar. L'aigua encara estava calenta de l'estiu i començaven a entrar bones onades. De fet, avui he mirat les previsions per internet i no están gens malament. Mar del l'est fins de 2,1 m i lleuger vent del nord oest. Llàstima que ningú ja no pugui disfrutar-ho.

Foto: Gràfic que mostra l'expansió de l'onada del tsunami.

Foto: La destrucció del tsunami.

P.D: Nou look al bloc. xulo, no ?