Foto: Kuta beach. Falta poc perque es pongui el sol. Aprop de l'ecuador baixa molt ràpid.
Tal i com estava previst a les 12:00 en punt he aterrissat a Bali. Desde la finestreta de l'avió he pogut veure tot d'espuna blanca picant als penyasegats de la peninsula de Bukhit. Mai n'havia vist tanta. A més a més, airport right i airport left, bastant desfassat. Els 11,5 peus que hi havia de predicció no han fallat.
En Waian ja m'esperava a l'aeroport. Hem carregat les 2 tables al cotxe i hem anat directe cap a Dreamland . És una onada que aguanta molta aigua i que no acaba d'entubar-se. Jo pensava que per el tamany d'avui m'hi sentiria còmode. Quan hem arribat, el Waian ja m'ha dit que l'hotel que construien ja funciona i que per aparcar cal pagar 15.000 rupies (una fortuna ! només 1,5 euros).
Hem anat a mirar i...no hi havia ningú a l'aigua. Estava massa gran. Des d'allà es veia Bingin, amb uns 15 surfers a l'aigua i molt endins. Per arribar s'havien fet una gran remada. El Waian m'ha dit que Ulluwatu impossible, massa gran i per tan massa corrent . L'opciò era posar-se a Padang Padang, una onada que necessita bastant mar per trencar. Quan hi hem arribat he vist el festival. La veritat és que quant he vist tios amb pinxos 6'10, casc,...no ho he vist gaire clar, tenint en compte a més a més que només havia dormit 5 hores a l'avió. He preguntat al Waian a veure que m'aconsellava. Ell, amb aquella tranquilitat balinesa que el caracteritza m'ha dit "has vingut aquí a fer surf, no? doncs entra i a veure que pots fer". M'ha convençut. He tret la cera d'aigua freda de la 6'6 i he posat la cera d'aigua tropical. L'aigua del mar està a una temperatura de 28 graus. Un cop a la platja m'he fixat a on estava el canal i cap a dins. L'espectacle era bestial. Hi havia 3 tios amb càmeres de video estanques dins l'aigua. Quan anava remant ha entrat la primera bomba. El surfer que l'ha agafat s'ha marcat un tub espectacular. Estava gran, molt gran. A la web de baliwawes.com deia que era double overhead +,+,+. A mi alguna m'ha semblat triple overhead, que és el que vàren tenir ahir. A l'aigua he contat que erem 28 persones, 8 d'ells amb bodyboard que es tiraven a l'inside amb plan salvatge. Jo m'he quedat a mig braç de la onada a veure si rascava alguna de petita, doncs en el line up, a part de que hi havia gent molt experimentada (només s'havia de mirar lo treballats que tenien els muscles de l'esquena i lo morena que tenien la pell) que es veia que ho tenien molt per la mà. He estat 2 hores: Amb tot aquest temps, només he gafat 2 onades i he tingut 2 wipe out d'aquests que estás una estona llarga a l'espuma. Només una vegada he tocat el reef amb la punta del dit gros del peu dret, però no m'he fet res. La veritat, és que estava bastant nerviós doncs el mar que entrava em sobrepassava. Les 2 onades que he agafat he anat com un tiro i no he sabut ni com posar-m'hi. Humilment, he decidit tornar a la platja. Avui el mar era més fort que jo. Al tornar he tingut de remar una bona estona doncs tenia molta corrent en contra i no hi havia manera d'avançar. Si hagués estat sol o em els col-legues que erem a les mentas, potser si que hagués fet quelcom més.
Als penyasegats, estava ple de gent mirant i fent fotos amb teleobjectius.
L'idea de demà era d'anar a Airport Right amb la barca del Waian a las 12:00, que és quan hi ha marea alta. També s'esperen 11 peus.Tanmateix, he parlat amb en Felip per demanar consell i m'ha recomanat que vagi a la costa est, concretament a Jasri, al districte de Karangasem. Està a 1 hora de Kuta. Hi ha un point break de dretes que sembla que queda més recollit. He enviat missatge al Waian sobre el canvi de plans ni m'ha contestat per sms com sempre "ok, boss".
Foto: a Bali és obligat mirar la posta de sol desde la platja de Kuta. Preciós.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada