dimarts, d’octubre 18, 2011

JASRI PANTAI


Avui és el dia 50 que faig surf aquest any i he decidit de fer-me un regal. M'he llevat a les 6:15, he esmorzat fort (ous, beicon, salsitxa i fruita). A les 6:45 el Waian ja m'esperava a la recepció. He carregat les 2 tables i cap al nord est, cap a Jasri. Al sortir de Kuta hem vist un cotxe amb 4 tables que resulta que també anava a Jasri. Eren 2 australians i 2 australianes. Hem fet tot el camí junts. Hi ha uns 80 kms que els hem fet amb 2 hores. És fàcil de calcular el promig que hem anat, i és que conduir per Indonesia és molt especial.
Just arrivar hem anat al costat del home stay Irene. Al fons he vist l'onada. Estava glassy perfecte, overhead + i amb relativa poca gent. Els australians i nosaltres, hem anat buscant el camí per aparcar just davant l'onada. Ha costat una mica peque per els 2 era la primera vegada que hi anavem. Un cop allà, licra, cera i a l'aigua. L'entrada és difícil per les roques. M'he fet un petit tall al dit gros del peu esquerra, res greu. L'onada era llarguíssima, amb seccions més verticals que d'altres però el take off era relativament fàcil, poguent remar l'onada molt tard però colocan-te ràpid amb una linia alta per anar passant seccions. A l'aigua erem unes 20 persones.
Foto: Jasri right, Fantàstic point break.
Hi havia 8 japonesos, alguns "abueletes" surferos com jo (de fet un parell eren de 50+), balinesos, els australians i un francès. He estat 3 hores seguides a l'aigua i he sortit reventat, vigilant amb les roques doncs amb la marea alta les onades trencaven molt a la vorera. Bastant més difícil sortir que entrar. A fora he menjat una mandarina que portava, una barreta energètica de cereals i uns noodles que m'han preparat al xiringo que hi havia sotra un arbre. El lloc preciós, el tipic Bali rural, amb camps d'arròs, vaques entre les palmeres... demà repeteixo. Sortirem abans, a les 6. Vull fer 2 sessions abans de que entri el on-shore, sobre les 12. ja tinc clar a on vindré a viure quan hi hagi un parte així. Kuta és horrorós.
Fotos: Entrar o sortir és complicat per les pedres. Al fons, el home saty Irene.
Fotos: Els "restaurant" dels noodles. Boníssims.

1 comentari:

Niegà ha dit...

Menys mal que t'he dit que no divulguis massa el lloc... :-)

Només et falta posar el link del Google maps...

Niegà