75 dies !

Aquests 3 últims dies he entrat a Aiguadolç. La suma de dies total de l'any són 75 dies, gens malament. A veure si puc rascar algo més abans de que no acabi l'any.

Foto: Aiguadolç, 1/4 divertit

PAU, EL DE BOYLERS !

Jo faig com les aus, quan vé l'hivern, migren cap a zones càlides d'Àfrica. Aquests dies he tornat a Marroc. Per mi ja és un clàssic. El transfer d'en Mohamed ( s'ha canviat el cotxe !!), el radiador que em deixa l'Ahmed, els sopars al restaurant Le spot i el fantástic surf marroquí. Aquesta vegada he tingut sort, hi havia de 4 a 5 peus. Els matins surfejava a Killers i totes les tardes Boylers.. M'he quedat enganxat a aquesta onada.  Tenia uns veins francesos que em preguntaven que a on anava cada tarda. Els hi vaig dir que a Boylers. Em van dir. "però és molt difícil i complicat d'entrar, no ?" i jo els hi vaig contestar " si ,si, dificilíssim. Jo he vist moltes planxes trencades i gent que s'ha fet mal amb les roques!" Je, je,je... El dia que la vaig compartir amb més gent erem 8 i un dia, coincidint amb un "canvi de torn" vaig estar uns 25 minuts completament sol.

                                            Foto: Boylers.

Foto: Killers.

Surfing, Surfing !!

Estic mirant d'aprofitar tot el que cau per aquí. Vinc en forma d'Australia. El dimecres al migdia Masnou clàssic amb companyia de Mentawaiiseros (Vila, David, Abel, Toni i un servidor).
El Jet Lag no perdona i ahir a les 4:45 ja estava despert. Vaig esmorzar i vaig anar cap a Montgat. A les 6:50 ja hi era i vaig veure sortir el sol desde el mar. Preciós.

Foto: Ahir a Montgat, ben d'hora, ben d'hora...

Foto: Montgat sur mer, ahir a 3/4 de 10.

El mar no estava gaire bé doncs estava canviant de E cap a S. El vent de W va pujar amb força i després de 2 hores vaig sortir i tot fent temps per l'hora de dinar, vaig anar a mirar que tal estava mataró. Al costat del port, on no he entrat mai.

Foto: Ahir al migdia a Mataró.

Avui encara quedava algo de sur i ho he aprofitat a Aiguadolç.

Foto:  Avui al matí a Aiguadolç. He entrat amb el tabló.

VARIS

Ahir tornat d'Australia, amb la companyia aèria Emirates, varem passar per el nord de Menorca. Al mar de Menorca (entre Menorca i Sardenya) es veia castanya de tramuntana. Un cop passat la illa i cap a Barcelona, no quedava res. És ben curiós com el golf de lleo canalitza el vent.

 

Foto: L'illa de Menorca desde l'avió.

 

Aquesta altre foto me l'ha enviat en Rafa desde USA. L'huracà Sandy dona alegria a alguns...

WAIKIKI CRESCENT 57

 

Avui ha sigut l'últim dia a la casa australiana. El títol és l'adreça de la mateixa. Ha estat una gran troballa. Cada matí esmorzava mirant les onades, entenet la cadència i...cap a l'aigua. Al vespre tampoc feia mandra d'entrar. He aprofitat tots els dies, matí i tarda.

La decoració també era molt surfer.

                                    Foto: el penjador de l'entrada. Una tabla amb unes quilles.

Foto: cuadre en el saló.

 

Abans d'anar al circuit, m'he anat a despedir d'en Richard de la botiga island, Hem quedat que ens tornarem a veure l'any vinent.

BACK TO THE ISLAND

Ja torno a estar a Australia, després d'un bon entrenament la setmana passada (de dijous a dilluns, a sitges i la fosca).
La casa és millor que els anys anteriors. Está just a sobre de la platja de Smiths i pots arribar-hi caminant a camp a través (tot i que està prohibit).

Foto: La vista que tinc desde el llit.

 

El luxe és que a fora de la casa hi ha dutxa d'aigua calenta. S'agraeix perque l'aigua està a 14º.

Foto: Fantàstica dutxa d'aigua calenta al jardí.

 

El surf no era gaire gran i les previsions no són molt bones, però venint del mediterrani, tot el que hi hagi al mar s'agraeix.

                                             Foto: Camp a través i cap a la platja.

 

Foto: ...tot i que el camp a través està prohibit.

JAPÓ-EL PRAT

Aquesta és l'entrada 200 del bloc. Bé. Això vol dir constància, com la que aplico al surf.

 

Dijous vaig marxar cap a Japó. En viatges tan curts les previsions son fiables per saber si puc surfejar al tornar. No m'he equivocat. A les 9:14 aterrava l'avió i a les 9:53 entrava a l'aigua, al Prat. El cotxe ja l'havia deixat carregat a l'aeroport. Estava maco, amb vent terral, glassy i amb l'aigua encara molt calenta. Erem 14 a l'aigua i l'únic que tenia "jet lag" i anava amb neopré curt era jo.

NAUFRAGI

 

El passat cap de setmana vaig dormir amb el Mastegot a Port d'Aro. El dissabte, abans d'entrar a vaig veure les restes d'un naufragi que al matí no hi eren. Es tractava del iot a Motor "Sisa", d'uns 15 mts, que al sortir del port va tocar uns esculls. Era antic i de fusta. Els que ho van veure diuen que es va fer una gran via d'aigua i de seguida es va enfonsar. La mar de fons de 1/2 m de SE que hi havia (que prèviament jo havia surfejat a s'Agaró, je,je,je) el va destrossar ràpidament picant de forma incessant contra les roques.

Ara que no és ven cap vaixell de segona mà, estavellar-lo és ideal per cobrar l'assegurança i anar al saló nàutic (que es va inaugurar ahir) a "dinamitzar el sector de la nàutica d'esbarjo", ja,ja,ja...

 

LOCALS ONLY

Quina tonteria que té la gent. Aquestes fotos són d'unes pintades que he vist a La Fosca i que sàpiga no les he fet jo....que soc el verdader "localeti", com diu en Vila. Ja,ja,ja,...

SA RIERA

No hi havia fondejat mai i la veritat és que està molt bé, amb fons de sorra, perfectament protegit del garbí i vista espectacular de les medes. És a on vàrem dormir el dilluns. Al carrer principal del poble, quedaven restes de la festa de l'indiano. Em va fer gracia veure el meu nom envoltat de motius mariners.

EL "LISTILLO"

El dimecres passat, a quarts de nou del matí vaig sortir a fer un passeig amb SUP per la Fosca. Aquest any, els temporals de l'hivern han deixat uns bancs de sorra molt bons. La mini mar de fons que hi havia aixecava unes espumes al banc que hi ha al costat de la roca fosca així que vaig decidir provar d'agafar unes onadetes a rem abans de fer el passeig. El banc està a dins de la zona balisada per banyistes. Hi havia 3 persones remullant-se i aquesta és la "agradable i distreta" conversa matinal que vaig tenir amb una d'elles. L'anomenarem "B" de banyista i jo serè "S" de surfero o supero:

B- Oye tu, aquí no puedes estar. Esto es zona solo para bañistas !!
"S" ignora aquest bon dia tan simpàtic i segueix concentrat en agafar a rem les mini onades.
B-Oye tu, el de la tabla, aquí no puedes estar, esto es zona de bañistas !!
S-Perdoni, però si que hi puc estar.
B- No, esto es zona exclusiva de bañistas. Tienes que ir fuera de las boyas amarillas.
S- Perdoni però no és veritat. Si que puc estar aquí i no pateixi, ja veig a on vostè s'està banyat i li asseguro que ni el tocaré. No tinc cap interès en fer-li mal.
"B" es dirigeix als altres 2 banyistes que hi havia i els hi diu"es lo de siempre, se meten aquí con la tabla, se les escapa, no la controlan y te dan un golpe que ya te digo yo".
B-Oye tú, si no sales de aquí avisaré a la policía.
S- Miri, vostè està equivocat. Aquesta zona prohibeix l'accés a embarcacions i això no és una embarcació.
B-Oye mira, yo voy en kayak y sé que aquí no puedo estar, así que fuera o avisaré a la policía.
Amb tot aixó, jo anava agafant les meves onadetes i la veritat és que no em sortia gens malament.
S- Exactament, el que jo li dic, un kayak és una embarcació però com vostè veu jo no faig servir un kayak. És més, aquesta tabla que porto és inflable, i tot i que ja li he dit que no tinc cap interès amb topar amb vostè, és com si estigués a l'aigua amb un matalàs inflable.
B-Ya veo, ya (mirant cap els altres banyistes) eres el típico LISTILLO, eso es lo que eres tu, un LISTILLO. Pues avisaré a la policía.
S- Miri, soc advocat, també soc capità de iot i fa molts anys que faig surf en aquesta platja. Sé molt bé el que puc i el que no puc fer així que si vosté vol avisar a la policia avisi. Aixó si, quan vinguin, sobretot que em portin una copia de la llei que diu que no puc estar aquí. I el que li dic, no pateixi. l'esquivaré sempre, no tinc cap interès en fer-li mal.
Reconec que el meu to va ser una mica enèrgic doncs ja m'estava pujant la mosca al nas. Tanmateix, crec que la meva resposta va ser prou contundent. "B" va sortir caminant de l'aigua dient no sé quins improperis i recordant als altres dos banyistes que jo era un LISTILLO.
Vaig agafar 3 o 4 onadetes més i m'en vaig anar a descobrir les entrades que hi ha entre les roques del cap gros.

SUP

Ara és questió d'anar recuperant força i movilitat al braç. El SUP és una bona eina. El dimecres al matí el vaig agafar i vaig fer La Fosca-Foradada-Furio-Illes Formigues per estribor- La Fosca. 2 hores i 4,2 milles. El dijous vaig anar a passejar per el Prat. Vaig anar fins a la platja que està tocant al riu. Tenia curiositat per veure-la. Está prohibit anar-hi al ser reserva per els ocells però jo hi vaig desembarcar. No crec que els hi fes cap mal als ocells, segur que menys que el que fan els avions. Després, vaig remuntar el riu llobregat una estona, i fins i tot m'hi vaig banyar. També van ser unes 2 hores d'excursió. L'aigua a Barcelona està a 27º i a la Fosca a 26º. Mai l'havia vist tan calenta. Tinc que estar en forma perque segur que entrarà una bona llevantada.

STEAMER LANE DESDE L'AIRE

Torno a estar a USA però aquest cop lluny del mar. Ahir per fi ja em van treure la inmovilització del braç i ja he començat la recuperació. Tinc que preparar-me per els temporals de llevant de la tardor. Ahir i avui he començat a nedar a la piscina. He perdut completament la massa muscular del braç dret. He trobat aquesta foto que vaig fer desde l'helicopter sortint de Laguna Seca. És Steamer Lane, a Santa Cruz.

SANTA CRUZ

Foto: La dreta de Steamer Lane, amb el far del museu del surf.

Ahir vaig arribar a California. Amb el braç trencat no puc surfejar però això no treu que no pugui disfrutar d'estar a un dels llocs a on el surf és part de la seva cultura. Com que no tenia cap sopar amb clients, vaig decidir d'anar directament desde l'aeroport a veure com estava Santa Cruz. En els últims 20 anys no ha canviar gens. Els mateixos hippies, les cases, el lloc on em vaig tatuar i....Steamer Lane.

Vaig quedar-me mirant el surf fins que es va fer fosc. Després vaig sopar al Santa Cruz dinner i cap a Monterrey.

Foto: Santa Cruz Dinner, un clàssic amb bon marketing i missatges de fraternitat a la paret.

EL PRAT

Feia dies que tenia aquesta imatge de la platja del Prat. Un lloc xulíssim que sempre dona sorpreses...

CATACRACK AGAIN

M'he tornat a lesionar. El dimecres a la nit, anant amb la bicicleta brompton per Barcelona, es va bloquejar de cop la roda de darrera i vaig sortir disparat endavant. M'he fisurat el cap del radi. Aquesta vegada és el del braç dret. Fa 2 anys va ser l'esquerre. Ara perillen les meves sessions de surf de Laguna Seca. Llàstima.

Per cert, foto que he rebut avui de la meva germana petita. Quines senyals mes estranyes hi ha a la platja de cabrera, especialment a l'estiu.

PLMS-BCN 52 NM

Ahir vaig baixar el Mastegot desde Palamós a Barcelona, per fer la revisió anual. 52 milles i 8 hores de navegació, que al ser aprop de la costa, em va servir per treballar. Tot i això,  em vaig relaxar dels 3 GP seguits que estem inmersos aquests dies. El vent com sempre al mediterrani, a partir d'Arenys tot de morro.

Arrivant a la capital, una foto del skyline.

EL SURF VEN COLONIA

Varis creatius de cases de perfum han arribat a la mateixa conclusió: la "frescura" del surf serveix per vendre colonia. Ho he constatat en els duty free d'aeroports de tot el món.

Els de Chanel, amb la seva fragancia "Allure Sport". En alguns aeroports, com per exemple, el de los Àngeles o Munich, inclús tenen teles amb imatges de surf bastant xules.

Els de Calvin Klein, han creat la versió d'estiu de la seva fragancia "one". Les estantaries del display son puntes de tabla de surf i també hi ha una foto de 2 tables.

Finalment, la fragancia Carolina Herrera Sport, fa servir una imatge de SUP, que s'ens dubte es veu que és molt falsa i retocada mil vegades amb photoshop. Es nota moltíssim que el model i el gos s'han fet la foto en un estudi i després l'han "enganxat" amb un fons d'aigua. També fa riure molt a la part dreta de l'anunci la foto on es veu el model remant amb els braços i el rem estirat sobre la tabla.

És curiós que aquestes marques no hagin agafat cap surfer conegut com a testimoni per promocionar les colonies. Deu ser que els surfers no són prou coneguts per la gran massa,...o que els seus mànagers no són prou espavilats !

INCREIBLE !

La setmana passada va sortir aquesta noticia al diari. Un tros de moll de 20 metres de longitud que s'havia arrencat de la ciutat japonesa de Misawa arrel del tsunami, va acabar embarrancant a la platja de Agate, a Portland (Oregón, EE.UU). Va recòrrer lliurament i sense cap propulsió un total de 8.000 kms amb 1 any i 3 mesos. He fet el càlcul de la velocitat i això són uns 0,73 km/h, és a dir uns 0,4 nusos/hora. Imagino que no debia tenir radiocativitat perque primer es deurià desenganxar i més tard va haver-hi la fuïta nuclear.  La noticia remarcava, amb molta raó, del perill que suposava per la navegació. No només aquest tros de moll, si no tots els altres trossos de moll i elements varis que al no enfonsar-se, varen quedar a la deriva. De fet, fa un temps també va arribar a la costa nordamericana un container japonès que a dins tenia una Harley Davidson. Va viatjar més ràpid...perque anava com una moto ? ja,ja,ja...

Bromes a part, a mi no em faria cap gràcia navegar de nit per el oceà pacífic nord amb tot el que encara deu haver-hi. De "pacífic" res de res...

XARXA SILMAR

Avui he anat a la presentació anual dels resultats de la xarxa Silmar (www.silmar.org). És un projecte de la Fundació Mar i que, desde l'any 2009, analitza l'estat dels ecosistemes marins de les nostres costes. A mi que m'agrada tan el mar, tenia curiositat per saber de primera mà com tenim el mediterrani.
Ha valgut la pena, doncs he après coses interessants. Les podria resumir en:

-La conservació de l'entorn s'ha de basar amb actuació local, no amb grans projectes a distància.
-El 70% de la biodiversitat està en zones urbanitzades. Molt susceptible de ser alterada.
-L'entorn natural és l'actiu més important de qualsevol població costanera i que vulgui tenir uns mínims ingressos derivats del turisme. Cal conservar-lo.
-És 500 vegades més barat conservar que recuperar. Aquest punt crec que és vital.
-Al mediterrani hi ha unes 6,3 milions d'embarcacions, amb un ús mig de 6 dies l'any. A USA són uns 15 milions.
-Per sort, l'entorn és capaç de regenerar-se si les condicions són mínimament favorables. Igual que els boscos.
-Els camps de possidònia de Formentera, són l'ésser viu més gran i més antic del món !!
-Per fer l'estudi, s'han tingut en compte els elements artificials (espigons), la frecuentació humana, la contaminació (incluint la contaminació biològica amb invasió d'espècies forànees), la qualitat ambiental i el grau de biodiversitat.
-Sobre els resultats, algunes estacions han baixat respecte l'any passat, algunes s'han mantingut i altres han pujat. Les millors eren a Formentera i cala el Crit, a Montràs, molt aprop de les illes Formigues. L'única estació que ha suspès, amb un 4,8, tot i haver millorat respecte l'any passat, ha estat el Prat de Llobregat.
-El problema del Prat és i serà la presència del port de Barcelona. Tal i com cirula la corrent marina a la costa catalana (de nord-est a sud-oest) el Prat sempre reb. L'ampliació del port en els últims anys ha fet que tot estigués molt remogut. Ara que les obres s'han acabat, tot els sediments s'estàn assentant i segur que millorarà la vida Marina.

-Un periodista ha preguntat que "...i que tal el litoral de la ciutat de Barcelona?". La resposta ha estat contundent. Per frenar la regressió de les platges, s'ha decidit artificialitzar-les encara més (en referència als nous espigons com el que ens va eliminar les onades de la platja del Bogatell). El resultat és que ha estat pitjor el remei que l'enfermetat. Ara hi ha menys biodiversitat. Això és el que ja vàrem defensar els surfistes i no s'ens va fer ni cas.
-Al no regenerar les platges del maresme per culpa de la crisis, s'ha sortit guanyant. Que no hi hagi diners ha estat una oportunitat.

En definitiva, molt interessant el que han explicat.

Ahir a la tarda, després del GP, vaig fer una mica de SUP per la Barceloneta. Necessitava el mar i desconectar. Vaig veure un peix lluna magnífic i l'aigua estava bastant neta. Espero que amb la conciència de tots segueixi així molts anys, perque poder disfrutar del mar no té preu.

PASSAT CAP DE SETMANA

Aquest cap de setmana ha estat molt bò. L'aigua ja comença a estar calenta (18º a bcn) i van entrar bones onades. Desafortunadament, jo tenia GP a Le Mans i em vaig perdre la sessió del dissabte. Vaig estar seguint les onades per les boies, webcams i parlant amb gent. Potser sembla una mica massoca però és bò saber com ha estat el mar per prediccions futures. El resum dels informes són:

-A La Fosca el dissabte al matí hi havien bones onades i uns 30 surfers a l'aigua.
-Sant Antoni de Calonge estava espectacular. Onades de 1m+, lentes i amb tubo lent. Fàcils i divertides.
-Al Masnou hi ha un banc de sorra una mica apartat de l'espigó que sortia una esquerra maca i amb relativa poca gent. Tothom estava a tocar de l'espigó barallant-se i en canvi en aquest banc els pocs que hi havien es van posar les botes.
-Al Prat primer eren només 2 persones i van acabar siguent 6. Molta corrent lateral però obrien molt bé.

El diumenge vaig estar tot el dia nerviós per veure si quan arribés a Barcelona encara aguantava. Tenia el cotxe a l'aeroport amb tot carregat. Vaig tenir sort. Desde l'avió vaig controlar Barceloneta i el Prat.. El vent havia girat a l'oest i a la Barceloneta era pur off-shore. Onada petita però divertida. Va ser una bona manera de tancar la setmana.

                                      Foto: Barceloneta desde l'avió. Es marquen les espumes glassy.

Foto: La Barceloneta a les 6 de la tarda. Petit però la série era divertida.

SURF A NOITE

Ahir vaig tenr sesió a la tarda. Estava més tocat de vent però encara es disfrutava. La posta de sol va ser preciosa. Si no fós perque tenia un sopar, hagués pogut continuar surfejant a la nit. A Carcavelos, havien instal-lat focos i havien organitzat aquesta activitat. Llàstima que la direcció del mar que hi havia no ho feia gaire bò. Hagués recordat vells temps, quan amb una colla brasilenys que estudiavem junts a la universitat de Santa Barbara, vàrem surfejar amb el focus del pier de Huntington Beach.

PLAYA GRAAAANDE

Un any més a Portugal per el GP, que tan m'agrada. Ahir a la tarda vaig entrar a Playa Grande. El parte no era molt bò, doncs hi havia 9 peus d'onada, amb un periode de 9 i amb vent on-shore. Però per un matat del Mediterrani com jo era sensacional. Vaig entrar amb la Firewire. La serie tenia 1 metre passat i estava tot remogut. Estava sol i això m'agrada, res de stress. Al final, tot i remar molt per culpa de la corrent lateral, en vaig agafar de divertides. Després del surf del dimarts a Aiguadolç, amb 1/4 tablonero, s'agreeix fer el take off amb onades que et cobreixen tot.

Avui al matí ja era una altre cosa, el mar havia baixat fins a 6,5 peus però el vent també havia parat. He entrat a les 6:45, tot sol. Al cap d'una hora han arribat 2 surfers més. Pràcticament només sortien esquerres però després de la sessió d'ahir, tot sortia fàcil doncs les onades estaven superglassy. Ha estat un petit tresor. He apurat molt doncs no volia sortir. Finalment però, a cambiar-se ràpid i cap al circuit. A les 9 en punt estava sentat al despatx.

Fotos: Playa Grande, al vespre i al matí.


Avui al vespre, més surf :-)

REM MUSICAL

Aquest cap de setmana he fet un mar i muntanya (pollastre amb escamarlans, ja,ja,ja...). Dissabte esquí de muntanya (la neu està excel-lent) i diumenge SUP per la Costa Brava. El dia era núvol i vaig anar remant fins a la foradada. Bufava gregal i d'anada s'havia de remar més fort. Un cop a la cala, a l'estar protegida de mar i vent, vaig estar nedant una mica. Al tornar, al tenir el vent d'esquena, vaig començar a sentir com una música feta per un instrument de vent. Venia del rem. Al ser telescòpic, hi ha els forats de les diferents posicions. Com que jo el porto a l'alçada màxima, el rem queda buit i el vent crea aquesta musicalitat. Molt xulo.

EL PRAT ÉS EL PRAT

Amb la ponentada d'ahir estava segur que avui recolliria quelcom. Avui també hi havia previsió de vent. M'he llevat ben d'hora però ben d'hora (Guardiola dixit) i he anat directe al prat. He entrat amb la Island 7,2 i he disfrutat com un animal. Hi havia 1/4, estava completament sol, sense vent. Realment, aquesta tabla la vaig comprar pensant en dies com el d'avui i per la platja del Prat i no m'he equivocat gens. Ha estat prou divertit.

AIGUADOLÇ

Feia molt que no hi entrava. Avui al migdia m'he pogut escapar doncs les previsions deien que tindriem una mica de mar d'oest. A Port Ginesta i Garraf hi havia gent a l'aigua però he anat directe a Vallcarca. M'ho he mirat i remirat i no m'ha convençut. He decidit doncs d'anar fins a Aiguadolç i...bingo !!! no hi havia ningú a l'aigua i 1/4 divertit. He estat sol una 1/2 hora, després han entrat 4 persones més. He entrat amb la surf tech, però llàstima de no portar la mini malibú. La vaig fer servir el dilluns, arribant de Qatar, a la Barceloneta. És una tabla que va fantàstica per el típic 1/4 mediterrani.

Immer noch Sturm (Still storming)

L'artista alemany Peter Piller exposa a la galeria ProjecteSD de Barcelona, fotos en blanc i negre de temporals. Son estranys paisatges que podrien semblar muntanyosos, serres amb alguns cims nevats. Però de fet son fotografies d'onades gegants, i el que semblava neu és l'escuma de les crestes en ple temporal. El fruit d'aquests temporals són onades perfectes per surfejar a milers de kilòmetres de distància d'on s'han creat. Jo aquesta fotografía la titularia " la fàbrica d'onades".

LAIRD HAMILTON

Avui he assistit a la xerrada d'en Laird Hamilton al Global Sports Forum de Barcelona. Com no, assentat a primera fila. Ha estat interessantissima. Era curiós veure un paio com ell, amb xancletes, enmig de gent amb americana i corbata. A modo de resum m'he quedat en que:

-La seva familia están acostumats a viure segons la metereologia. El mar, el vent, la pluja,... és algo molt natural per els seus fills.

-Té amics de més de 80 anys que encara surfejen.

-El surf et fa decidir a on vius.

-El surf et fa decidir a on viatges.

-El surf et fa entendre el món i les seves característiques segons punt de vista del mar i les onades.

-El surf et marca la teva agenda d'activitats.

-L'adrenalina d'agafar grans onades és la mateixa que la dels pilots de MotoGP (molt bona comparació!!)

-Es poden classificar les onades tal i com es poden classificar els gossos: N'hi ha de grans i mansos i de petits i perillossos. Hem vist una foto de Teahupoo amb Tow-in i li han preguntat quin gos era, ha dit que no gaire gran, un rotwailer, però amb dobla dentadura (ja,ja,ja).

- A Hawaii, ell era considerat un blanc molt blanc fisicament, però com a persona era un d'ells, un "marrò".

-A l'aigua tots som iguals i el respecte t'el guanyes per les teves habilitats. A ell el van acceptar els hawaiians per el que era capaç de fer.

-Viure el mar, o sigui, ser un "waterman" (navegar, surfejar, bussejar,...) és un estil de vida. Plenament d'acord.

En fi, salvant molt les distàncies (...i el tamany de les onades), m'hi he sentit plenament identificat i ha estat inspirador

Ja,ja,ja...

L'Abraham m'ha enviat aquesta foto. Diu que és un escultura meva. Ja,ja,ja... no he parat de riure.

En un altre ordre de coses, fa molt que no entro tot i el récord de 15 dies surfejats els 2 primers mesos de l'any. Avui el mar havia d'entrar a les 7:00. S'ha retrassat i fins a les 12:00 no ha pujat. Massa tard, tenia molta feina.